DORTMUND

DESEMBRE 2018

Begudes isotòniques… Saludables en nens o joves?

Publicat el ·

Laboratori 3r d’ESO. Aparell excretor.

Famílies, els alumnes de 3r d’ESO hem deshidratat una beguda de “cola” i una beguda isotònica.

Pel que fa als refrescs, hem observat que el nivell d’additius alimentaris és molt elevat tant en sucres, com en colorants, antioxidants…

Quant a les begudes isotòniques hem descobert que ens recomanen ingerir aquest tipus de beuratge si practiquem un esport, intens, a partir de quatre hores al dia. Conclusió… esportistes d’elit!

A més, l’excés de sals minerals, que ingerim amb les begudes isotòniques,  les excretem a través de l’orina, ara per ara, una de les noves causes de “pedres” al ronyó en adults.

Hem fet recerca i us adjuntem un article  que ens ajudarà a reflexionar-ho a nivell familiar…

Font:

FAROS Sant Joan de Déu

Història de les begudes per a esportistes

Si bé van tenir el seu auge a partir dels anys 90, les begudes de rehidratació oral per a esportistes, conegudes també com begudes isotòniques, tenen el seu origen a finals de la dècada de 1960 als Estats Units.

A la Universitat de Florida, JR Cade, doctor en nefrologia, en col·laboració amb el seu equip mèdic, va elaborar una beguda destinada a reposar l’aigua, els hidrats de carboni i les sals que perdien els jugadors de l’equip de futbol local, els Gators de Florida , que en la segona meitat dels partits els dies de calor intensa presentaven un pitjor rendiment esportiu i, després del partit, una disminució de la producció d’orina. En honor a l’equip universitari, quan posteriorment es va comercialitzar la beguda, es va fer amb el nom de Gatorade®.

Què són les begudes isotòniques?

Les begudes de rehidratació oral per a esportistes són solucions que contenen aigua, hidrats de carboni d’absorció ràpida (fructosa, glucosa, sacarosa i dextrosa) i electròlits (sals minerals), principalment sodi, potassi, clor, fòsfor i magnesi.

A diferència de les begudes energitzants (RedBull®, Monster®, Burn®, Missile®…), no contenen substàncies estimulants, com la cafeïna o la taurina.

Com mostra la seva història, el seu ús està orientat a esportistes, per tal de reposar l’aigua, els hidrats de carboni i les sals minerals que es consumeixen o es perden per sudoració durant l’activitat física, quan aquesta és intensa o prolongada.

Són necessàries per a nens?

Actualment el seu ús s’ha estès tant en esportistes que, per imitació i per reclam publicitari, és freqüent veure fins i tot a nens prenent-les durant o després de l’exercici físic. Això ens porta a preguntar-nos si aquest tipus de begudes són necessàries i adequades per a nens.

Basant-se en estudis sobre les necessitats energètiques i les pèrdues de líquids i sals minerals amb l’activitat física en nens, societats científiques com l’Acadèmia Americana de Pediatria desaconsellen el seu consum.

  • En primer lloc, els nens i adolescents perden menys sals minerals per sudoració.
  • En segon lloc, la reposició del sodi, l’electròlit que es perd majoritàriament per la suor, està garantida amb els aliments d’una dieta equilibrada. D’altra banda, un excés d’aportació de sals minerals pot condicionar un augment del risc de patir hipertensió arterial en l’edat adulta.
  • En tercer lloc, les begudes isotòniques contenen sucres d’absorció ràpida, el consum habitual es desaconsella, igual que els sucs industrials, per la seva repercussió sobre la salut dental (càries) i nutricional (sobrepès, obesitat).

Per tant, les begudes isotòniques no són necessàries en nens amb una activitat física regular i el seu ús habitual pot tenir efectes perjudicials sobre la salut.

En el seu lloc, és recomanable utilitzar l’aigua com rehidratant principal i completar la reposició d’hidrats de carboni i de sals minerals amb aliments que aportin sucres naturals i que siguin rics en sals minerals, com la fruita. Algunes d’elles són de fàcil transport i tenen un elevat índex glucèmic, és a dir, que produeixen una elevació ràpida dels nivells de glucosa en sang, com el plàtan, pel que sol utilitzar-se amb freqüència en esports com el tennis o el ciclisme.

Altres fruites, a més, tenen un elevat contingut en aigua, com la síndria i el meló, el que les fa molt desitjables després de l’exercici físic com rehidratant. Les fruites deshidratades, com les prunes o les panses, l’albercoc (orellanes) o els dàtils, són fàcils de transportar i són ideals per poder consumir-les durant una activitat perllongada, com ara el senderisme.