El Col·legi ha arribat als seus primers 50 anys d’existència. Ara toca donar un nou impuls i mirar endavant aprofitant l’experiència acumulada, tot afrontant els nous reptes. És per això que cada dia, un nou pas per mirar el futur amb il·lusió i esperança.
Tots plegats, alumnes i professors hem començat un nou curs. Cal recordar que el treball diari i constant és el que ens portarà a la millora personal i acadèmica.
La lletra de la cançó dels Esquirols ‘Cada dia és un nou pas’ ens permetrà treballar aquesta idea d’anar afrontant nous reptes i mantenir sempre viva l’esperança  de la vida.

CADA DIA ÉS UN NOU PAS
Sovint amic, massa sovint,
palpo l'angoixa dins el pit
moments obscurs de llarga nit
solquen el dur camí que hem escollit

Potser amb el crit, potser amb les mans,
obrirem pas, farem un cant
que vibrarà i es farà gran
com el dia que creix a cada instant.

I el nostre esforç esperançat lluita fidel,
serà com l'arbre que és valent,
a cops de pluja, a cops de vent.

Cada dia és un nou pas
cada nit, un nou repòs,
cada gota de rosada
nova frescor (2)
Sovint amic, massa sovint,

Sento que som poble oprimit
que ha begut dolços vins d'oblit
i al compàs de la por es va destruint.

Potser amb el crit, potser amb les mans...

• “L’aprenentatge servei i voluntariat és una aproximació a l’ensenyament i a l’aprenentatge que integra el servei a la comunitat amb l’estudi acadèmic per tal d’enriquir l’aprenentatge, transmetre responsabilitat cívica i reforçar la comunitat”

• És una activitat educativa que basa una gran part de la seva efectivitat en el contacte directe dels joves amb la realitat, és a dir, que se sosté en l’experiència pròpia com a primera font d’aprenentatge. Tanmateix no és l’única pedagogia de l’experiència: els programes escolars del voluntariat, la recerca de camp o de laboratori, i molts més exemples de treball en projectes són bons exemples de la pedagogia de l’experiència.

• Quan una escola s’implica d’una manera significativa en l’aplicació d’activitats d’APS o de voluntariat s’observa una millora evident en la moral dels equips docents i de l’alumnat. És a dir, creix el pes d’un conjunt de qualitats com l’energia, la disposició per la feina, el bon humor, les bones relacions interpersonals, les ganes d’innovar i la resistència a les crítiques. Simultàniament, els equips docents i el mateix alumnat noten que la imatge de l’escola millora i que la percepció que tenen la resta d’instàncies de l’entorn és més positiu . L’escola doncs es guanya un lloc i un reconeixement en el entramat cívic de l’entorn.

• Els processos de l’APS i el  voluntariat constitueixen una ajuda per a aquestes institucions, una oportunitat per sensibilitzar la ciutadania sobre el tipus de tasca que duen a terme i una ocasió per rebre la col·laboració i potser alguns ensenyaments dels alumnes que atenen. A més tenen l’oportunitat de convertir-se en institucions educatives, tot i que la seva funció primària no sigui formativa. També contribueixen a fer possible i a fer realitat l’ideal de la ciutat educadora i transmetre el compromís envers els més desvalguts.

• Perquè entenem la manera d’entendre la ciutadania com a participació en la cerca del bé comú; una manera d’explicar els vincles que estructuren la societat  basada en la relació personal, la comunicació i la cooperació; una idea de l’educació en valors que inclogui el desenvolupament de les diferents dimensions de la intel·ligència moral i la formació de virtuts cíviques i cristianes tot seguint el model de persona marcada per l’Evangeli; i  finalment una concepció del coneixement que el defineix com una idea amb valors pensada per millorar la vida. La contribució de l’APS o del programa de voluntariat és educativa i ho és en la mesura que mira de formar ciutadans disposats a buscar el bé comú; ens trobem davant d’una acció que pretén millorar la societat amb criteris solidaris , però sobretot davant d’un mitjà educatiu que busca la participació dels joves en la vida pública. L'APS i el voluntariat formen ciutadans participatius i capaços d’enfrontar-se de manera col·lectiva als reptes que planteja la societat. La vida en una societat democràtica no ha de buscar solament el benefici privat sinó el bé del conjunt de la societat.

• Està dins del marc de la matèria de Cultura Religiosa pròpia del Col·legi Episcopal, on  a més de desenvolupar el temari curricular (història i cultura de les religions), es transmeten entre d’altres, els valors cristians de caritat, generositat, temps, amistat, respecte, treball, comprensió, fraternitat i responsabilitat; valors de l’Evangeli. A més es complementa amb les matèries de gestió de conflictes, habilitats cognitives, així com el civisme en una societat democràtica i ciutadana en un món global on el cristianisme, continua tenint un paper important en el creixement moral de les persones sense oblidar que s’ha d’acceptar un pluralisme religiós fortament fragmentat. És dins d’aquest context on el cristianisme ha de trobar un estil capaç d’adaptar-se a una cultura postcristiana i on “ha d’assumir la vocació d’esdevenir estimulador d’esperança entre els homes i dones” com diria el professor Àngel Castiñeira en el seu llibre “L’experiència de Déu en la postmodernitat”.