• Primer trimestre
• Segon trimestre

Pregàries setmanals

Pensem que el fet que els nostres nois i noies s’impliquin en qualsevol activitat del col.legi permet que es prenguin aquestes petites accions amb la importància que tenen i segurament sense adonar-se’n estan aprenent a ser encara més persones, seguint el model del nostre mestre Jesús.

És per això que vam pensar que la pregària dels matins de cada setmana podia sortir d’ells mateixos. Així doncs, els alumnes donen les idees per a fer les pregàries durant la classe de religió i aquestes es llegeixen la setmana següent a totes les classes de 1r a 4t d’ESO tots els dimarts i els dijous a primera hora del matí. Hem començat les primeres pregàries a partir del nostre lema de curs 50 anys educant amb il.lusió. La resta del trimestre treballarem les pregàries a partir de dues paràboles: ‘La paràbola del Bon Pastor’ i ‘La paràbola del blat i el jull’.

Esperem que us agradin.

4t ESO C

Jesús, ajuda’ns a continuar educant amb la il·lusió del primers dia, amb la il·lusió de saber que la feina ben feta és la nostra millor recompensa. Que encara que de vegades costa esforç, sempre val la pena, alguna cosa queda i de tot sempre es pot aprendre. Jesús, ajuda’ns a valorar els moments viscuts amb els nostres professors, pares, amb el nostre Col.legi Episcopal, on molts de nosaltres ens hi trobem com a casa. Preguem al Senyor.

Educant per ensenyar coneixements.
Educant per a ser millors persones.
Educant per aprendre a créixer, per a saber decidir.
Educant per a valorar l’altre, el nostre company, el nostre amic.
Educant per conèixer l’entorn i entre tots millorar-lo.
Educant per a respectar, per a ser solidari, per a compartir.
Educar són moltes paraules, una llarga llista, infinita. El que més compta: educar amb il·lusió, amb ganes, amb amor.

4t ESO B

50 anys educant amb il.lusió:

ESFORÇ, COMPANYS, AMISTAT, IL.LUSIÓ, PORS, ALEGRIA, SOMNIS, FUTUR, COMPROMÍS, SENSACIONS, ESPERANÇA, DIFÍCIL, EMOCIÓ, CANVIS, ...

Educar és molt més que rebre coneixements; és molt més que conèixer civisme i aprendre a comportar-se. És tot allò que fem en el nostre dia a dia, donant-nos amb els que ens envoltem i sobretot fent-ho amb amor. Així podrem continuar educant-nos i aprenent de debò durant 50 anys més

4t ESO B

Jesús, Tu que ens vas educar en l’amor a un mateix i en l’amor a l’altre; Tu que ens vas educar en el saber fer; Tu que ens vas educar a anar per la vida fent el bé, ajudant al nostre company, al nostre amic. Tu que ens vas educar a valorar la vida, el seu entorn, la seva natura. Ajuda’ns a seguir caminant aprop teu, seguint el teu model de persona, seguint les teves passes i imitant tot allò que a nosaltres com a persones ens ajudi a dibuixar un bon camí, tot i els riscos i les dificultats.

4t ESO A

Jesús, dona’ns la il·lusió per continuar lluitant en el nostre dia a dia; ajuda’ns a no perdre l’esperança davant la dificultat; ajuda’ns a millorar la nostra convivència a les aules, a cooperar i a confiar en els nostres. Ajuda’ns a seguir pel nostre col.legi amb respecte, tolerància, solidaritat.

Parlar d’educació és parlar de compromís, compromís vers els que ens envolten però sobretot compromís vers un mateix. El nostre esforç diari en aixerca-nos, el nostre cansament, la nostra il.lusió formen una part important de la nostra educació. Ens eduquem i alhora creixem amb els moments bons i amb els més angoixants. Formen part de tot allò que implica aprendre en responsabilitat, aprendre a ser més persones. Jesús, ajuda’ns a viure els nostres moments fet-ho sempre amb Pau i Amor.

3r ESO B

La paràbola del Bon Pastor

Les properes pregàries sorgeixen a partir de la paràbola del Bon Pastor: J,10, 1-10, del pastor que té cura del ramat, a través de la qual podem valorar l’acció de Déu respecte el seu poble.

1. El Déu amor, que perdona; Pare que convida; força que cura; esperança que  dissipa els nostres temors; reconciliació de les nostres llunyanies.
2. El Déu que, per ser just i universal, és parcial a favor dels desvalguts i dels pobres.
3. El Déu de qui ens podem refiar incondicionalment, a qui ens podem abandonar fins i tot enmig de la injustícial, el patiment, la culpa, la mort.

El professor és com el Bon Pastor que mira de tenir cura del seu ramat; mira de què tothom segueixi el bon camí per a aprendre a caminar per la vida, per a què davant la dificultat s’esforci. El professor intenta que cadascú de nosaltres sigui UN, cadascú amb les seves virtuds o defectes. Cap és millor que l’altre i cap és el pitjor. Jesús, ajuda’ns a seguir les pautes, els consells dels Bons Pastors que tenim al nostre entorn per tal d’arribar a ser cada dia una mica millors persones.

Nosaltres, els alumnes, hem de ser com el ramat del Bon Pastor. Hem d’intentar estar units, si volem sentir-nos forts. Individualment tots tenim quelcom de bo que podem aportar i ensenyar a l’altre encara que de vegades ens costa trobar-ho. Jesús, ensenya’ns a caminar per la vida seguint el teu model de persona, seguint l’exemple dels nostres bons pastors i confiant que així aconseguirem pas a pas fer de noslatres algú molt important. Només així avançarem tots plegats en una societat més justa, més solidària i més respectuosa.

3r ESO A

El Bon Pastor vetlla per les seves ovelles com ho fa un pare amb el seu fill, amb molt d’amor i protecció, mirant que no els manqui res, mirant que aprenguin a caminar per la vida amb un bon cor. És per això que el pare ha de ser un bon exemple per al seu fill i aquest ha de mirar de seguir-lo. Jesús, ajuda’ns a seguir pel camí correcte, pel camí de l’amor i l’esperança i guia’ns sobretot quan el nostre caminar es fa més dur i més feixuc.

Sabem que no és fàcil ser una persona exemplar; tenim defectes, tenim dificultats per vèncer; trobem problemes massa grans. El nostre caminar per la vida no és precisament senzill. En ell hi trobem moments de tot tipus. Però el que si està clar és que depèn de nosaltres que la nostra vida sigui més planera, més maca. La nostra il·lusió, esforç, les nostres ganes de superació són les que ens engrescaran a continuar endavant, seguint el model de Jesús, com el pastor que lluita per cadascuna de les ovelles del seu ramat.

2n ESO C

El Bon Pastor vetlla per les seves ovelles com ho fa un amic amb els seus amics, amb molta estimació i respecte, fent-li costat en els moments difícils de la vida i en els bons, compartint amb ell les alegries i les tristeses, les decisions i les incerteses, és a dir, caminant junts per la vida. És per això, que l’amic ha de ser una persona que sempre hi pots comptar, a qualsevol hora i en qualsevol moment, incondicionalment. Jesús, ajuda’ns a valorar l’amistat com un tresor que ens acompanya en el nostre caminar quotidià i que ens aporta una gran riquesa en la nostra persona.

Sabem que no és gens fàcil ser un bon amic, de vegades podem fallar, en el moment que més ens necessiten. Sabem que l’amistat és un do gratuït, el compartir, l’ajudar, el donar, sense esperar res a canvi; aquesta entrega incondicional, no tothom ho sap fer. Molts cops, triem els amics amb uns criteris equivocats, o altres no triem ens deixem portar. Jesús ajuda’ns a discernir quines persones de debò poden fer-nos de Bon Pastor, en el nostre caminar de l’amistat, ja que com a adolescents que som, no podem viure sense colla d’amics.

2n ESO B

El blat i el jull
“ (...) Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar.”

Si entenem amistat com un valor que podria ser per sempre, ens adonem que “ser blat” amb els teus amics, no és un repte fàcil.  Cal deixar de costat l’egoisme, la mandra per fer costat en el moment que ho necessita, cal treballar per tenir una relació d’igualtat, ningú és més que ningú. A un amic el puc aconsellar, el puc orientar, insistir per a que vegi la llum del bon camí, però mai imposar, no és propietat meva. Jesús ajuda’ns a ser blat en tot allò que fem, sobretot amb els nostres amics.

Senyor de vegades en el nostre camí trobem persones que diuen que són les nostres amigues, però en el fons solament són “jull “ en la nostra vida. Ajuda’ns a tenir una personalitat ferma, uns criteris clars per saber discernir entre qui veritablement volen ser els nostres amics i qui se’n vol aprofitar de nosaltres. Ajuda’m a saber escoltar a aquells qui em volem bé, perquè així comprendre millor el teu missatge d’amor.

A partir del Sermó de la muntanya fet per Jesús Mt 7, 1-5 “No judicar els altres”, reflexionem sobre les nostres virtuts i els nostres defectes, sobre com veiem als altres i practiquen el valor de l’empatia.

"No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats.Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: “Deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga en el teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a veure la brossa de l’ull del teu germà".

En el camí de la vida, en el nostre món quotidià, tenim quantitat de coses que ens agraden i ens fan sentir bé: tenir amics generosos, que saben regalar temps per escoltar-nos; tenir amics que ens accepten tal i com som, sense etiquetar-nos, sense hipocresies; tenir amics que ens estimen, i per això són sincers , ens diuen les coses que veuen malament per a que puguem canviar i millorar... Jesús, ajuda’ns a ser agraïts amb aquests amics, doncs ja ho diuen : “ qui te un amic, té un tressor”.

Senyor, si observem el que ens envolta, podem observar coses que ens fan sentir malament. De vegades, les veiem i no sabem reaccionar. Senyor, ajuda’ns a ser valents i afrontar les situacions que no ens agraden, com per exemple, sentir-nos criticats, que ens fiquin etiquetes negatives, que ens insultin, que se’ns riguin de nosaltres... per poder viure la vida com un regal, com un aprenentatge, on tu Jesús amb el teu exemple ens pots guiar i la fe amb tu, farà mantenir viva la flama de l’esperança, de que allò que ens envolta pot esdevenir diferent si volem.

PREGÀRIA DEL NADAL EN FAMÍLIA

Aquesta és una pregària que es podria llegir en qualsevol de les moltes celebracions que es fan aquests dies en les nostres llars.

Déu que ets Pare i Mare de tots i totes,
som una família unida i reunida a la taula del NADAL.
Que el Nadal no sigui un moment de tristesa per a ningú.
Que el Nadal sigui un moment d’alegria i felicitat
per a tota la gent del planeta Terra.

Gràcies per aquest moment que compartim.
Gràcies pels aliments que ens fan forts
iI capaços d’estimar i servir.
Gràcies a totes les persones
que han preparat aquest àpat de Nadal.
BON PROFIT I BONA FESTA !

A partir del manament: Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat.

4t ESO C

Veig la injustícia quan m’acusen del que no he fet.
Veig la injustícia quan un es sent superior a l’altre.
Veig la injustícia quan em sento incomprès.
Veig la injustícia quan no el company no m’escolta.
Veig la injustícia quan em sento ignorat.
Veig la injustícia quan menyspreen el nouvingut.

Jesús, ajuda’ns a conviure en aquest món de manera més humana, amb senzillesa, humilitat, amb l’empatia que tu vas mostrar davant els més febles. Ajuda’ns a combatre les nostre injustícies, que per petites que siguin molts cops poden fer mal.

Parlant d’injustícia ens ve a la ment una imatge trista, un paisatge fosc, la llàgrima d’aquell nen petit, una arma a la mà, una mirada incompresa, distant. Mirant enllà ens n’adonem que som una part privilegiada de tot un món ple d’un munt de fets i moments cruels.... I, aquí? Ens creiem que no hi ha injustícies a la nostra vora? N’hi ha moltes més de les que de vegades ens imaginem: quan ignorem, quan cridem, quan som agressius, quan no fem .....  Jesús, ajuda’ns a veure aquests petits fets injustos per a poder així valorar què significa ser justos amb nosaltres i amb els que ens envolten Només així crearem justícia en el nostre petit i gran món.

4t ESO B

Desigualtat de gènere, de raça, de sexe, de manera de ser, de pensar, d’estimar. Tots som semblants, tots som diferents i alhora desiguals. Per què fer d’aquest mot quelcom tan negatiu? De fet, en la desigualtat hi ha la varietat, les diferències, l’opció. Jesús, ajuda’ns a veure la part positiva del ser desigual tractant a l’altre com m’agradaria que em tractessin a mi, escoltant-lo com voldria ser escoltat, estimant-lo com voldria ser estimat. Potser així podrem millorar la nostra convivència a casa, a l’escola, al carrer.

Jesús, ajuda’ns a conviure amb el nostre entorn amb les desigualtats del moment, del company, de l’amic. Que les seves desigualtats i les meves aprenguin a conviure en un món on hem d’arribar a entendre’ns si volem avançar en el camí de l’amor i de la pau. Una petita part d’aquest món està en les nostres mans, així doncs cal que comencem amb el company, amb l’amic, amb el pare, la mare, el germà... Segurament si ens esforcem en conviure amb amor amb tots ells també ens sentirem millor amb nosaltres mateixos.

4t ESO A

Jesús, ajuda’ns a conviure amb el conflicte sabent que forma part  del nostre dia a dia, sabent que forma part de la naturalesa humana, sabent que no és el que ens ha de motivar en el nostre saber fer, però també sabent que de vegades gràcies a ell podem arribar a l’enteniment entre les persones i ens ajuda a valorar els nostres moments de pau, tant necessaris per a tots.

El conflicte ens fa pensar en aconseguir un món millor; ens fa pensar en els moments de serenor, de calma, de paciència. El conflicte fa que trobem en la foscor una espurna de llum i d’esperança que ens anima en els moments difícils. El conflicte ens porta a la recerca incondicional de la PAU, tan desitjada. Jesús, fes que en les nostres aules aprenguem a conviure amb els petits conflictes que van sorgint i que aquests alhora ens condueixin a pensar en un món per a tots, en un món més just.

30 DE GENER: DIA DE LA PAU

Quan ens sentim bé, el nostre cos genera tota una energia positiva que rebutja qualsevol sentiment negatiu, perquè  no volem deixar de sentir-nos bé. Som conscients que aquest benestar de vegades és molt fràgil i que el podem perdre fàcilment. En la nostra vida quotidiana, vivim situacions que ens generen impotència, o ràbia, contra nosaltres mateixos o els altres. D’aquí que neix el valor de la ràbia, i que ens conduirà a fer o a dir coses que no seran correctes i que després ens haurem de penedir-nos, o sentirem vergonya d’haver-ho dit o fet.
Senyor, ajuda’ns a canalitzar correctament aquest sentiment de la ràbia, cap a la lluita i l’esforç per entendre les coses que ens envolten.

Jesús, ajuda’ns a conviure amb l’odi sabent que forma part de la nostra vida quotidiana, sabent que forma part de la naturalesa humana, però també sabent que aquesta força interior que pot generar es pot transformar en capacitat de lluita per a millorar el nostre interior, la relació amb els altres, o el món on vivim.

Què significa conviure amb l’autoritat? Conviure amb aquell que em dirigeix, que m’obliga a fer, que em prohibeix. Molts cops ens revelem contra aquesta autoritat, aquestes ordres imposades que d’entrada rebutgem. Però en realitat, què faríem, com ens trobaríem si algú com els pares, els profes, ... no ens obliguessin a fer? Potser també ens queixaríem i aleshores amb raó de causa. Potser ens sentiríem sols, abandonats, menyspreats. Cal doncs valorar qui està al nostre davant, guiant-nos, ajudant-nos i donant-nos un cop de mà.

-Sense autoritat em perdo, amb ella trobo el camí.
-Sense autoritat em sento lliure, però perdo en responsabilitat.
-Sense autoritat sembla una vida fàcil, però en realitat és més difícil.
-Sense autoritat semblo content, però entristeixo per dins.

Jesús, ajuda’ns a viure amb l’autoritat que ens ajuda a créixer, a avançar, a madurar; ajuda’ns a entendre al que vetlla per nosaltres, pel nostre present i pel futur tan proper.

Sento l’egoisme quan no m’escolten.
Sento l’egoisme quan no em tenen en compte.
Sento l’egoisme quan no saben posar-se en la meva pell.
Sento l’egoisme quan els que m’envolten m’ignoren.
Sento l’egoisme quan som incapaços de formar un grup-classe.
Senyor, ajuda’ns a ser capaços de transformar, això que sentim i ens fa mal,  en actituds de solidaritat, d’empatia, d’acompanyament, que omplin el nostre cor, d’esperança i d’il·lusió.

Jesús, ajuda’ns a conviure amb l’egoisme  sabent que forma part de la nostra manera de ser, de la nostra personalitat, ja que tota persona és el resultat d’un jo( únic i irrepetible) més un entorn social i un context, però també sabent que barrejat amb la comprensió, un examen de consciència del què fem cada dia, i com podem fer que el dia següent sigui millor, podem aturar el mal que està fent en la nostra societat.

El fet de creure o no creure és un acte humà que neix de l’interior de la persona i que no fa referència necessàriament a creences religioses. Es pot creure en persones, doctrines o ideals, sense que hagin de ser obligatòriament religiosos.

Moltes vegades , el fet d’acceptar el que l’altre diu no està motivat perquè puguem comprovar-ne la veracitat, sinó perquè ens en fiem i donem crèdit a la persona.
En el nostre dia a dia, cal tenir sempre present la fe, la confiança en nosaltres mateixos, en la gent que ens envolta, en el món que vivim. Senyor, ajuda’ns a mantenir la nostra fe cristiana ferma, davant les adversitats, davant d’aquells companys que no sabran comprendre com tu ens ajudes, i que potser no sabran respectar la nostra opció de ser cristians.

Senyor, gràcies per fer-me descobrir, què si et tinc a Tu, mai estic sol en el camí de la vida.
Senyor, gràcies per ser exigent amb mi, doncs sóc conscient que la fe tota sola, sinó es demostra amb les obres és morta.
Senyor, gràcies, perquè en els moments més difícils de la meva vida, no m’has deixat sol, i la teva fe amb mi, ha fet que em tornés a aixecar, i caminar de nou.

Sento l’enveja quan al meu germà li fan més cas que a mi.
Sento l’enveja quan algú te´alguna cosa material,que t’agrada, i tu no la pots tenir.
Sento l’enveja quan algú treu bones notes, o és brillant en un esport, o li fa cas un noi/a i a tu no.
Sento l’enveja quan algú físicament és atractiu , i t’agradaria ser com ell/a.
Sento l’enveja d’aquell company/a que sembla que ho tingui tot, guapura, intel·ligència, simpatia....
Senyor, ajuda’ns a veure totes aquelles envejes com un estímul per nosaltres, que generin accions positives de superació i esforç, ideixem de costat, els sentiments negatius que cada cop ens faran més dificil el nostre creixement personal.

Hem constatat que l’enveja existeix en la nostra vida quotidiana, per tant, hauríem d’estar capaços de buscar unes estratègies per transformar-la en positiva. Proposem les següents:
-acceptar-te a tu mateix com ets, tant fisícament, de caràcter, de capacitat...
- Descobrir la part bona, les teves virtuts per sentir-te orgullós de tu mateix, i no fixar-te tant amb les dels altres.
- Saber convertir l’enveja en una qualitat positiva, és a dir, “enveja sana”, que allò que admirem dels altres, siguem capaços nosaltres de lluitar amb les nostres qualitats per també aconseguir-ho, per exemple, algú que treu una nota brillant, que em porti a mi, a lluitar per també treure la meva nota brillant, anat als seminars, reben monitories i esforçant-me al màxim.

Senyor, avui dia del Pare, et volem demanar la força necessària per aconseguir aquest gran repte, que és mirar l’enveja com un estímul positiu per millorar la nostra persona.

Sempre des de l’esperança ...

Senyor, preguem per a què tots nosaltres puguem acceptar els nostres defectes i sapiguem entendre’ls quan la gent ens el recordi. Segurament ens ajudaran a  poder millorar com a persones.
Preguem per a què tots tinguem l’esperança de poder arribar a canviar els nostres defectes, o si més no, intentar reduir-los per a una convivència millor amb els altres.
Ajuda’ns Jesús a saber controlar els nostres impulsos negatius, la ràbia, l’enveja, la maldat i canviar-los per impulsos positius, de felicitat i d’amor.

Avui, diada de Sant Jordi, tan especial per a tots els que sentim molt endins la nostra terra, Catalunya, ajuda’ns a no perdre mai l’esperança de veure la bellesa que ens envolta, que es fa present amb les roses; a no perdre mai les boniques paraules reflectides en els llibres. Que la valentia que aquest sant representa en vèncer el mal, el drac, sigui una de les virtuts que ens acompanyi en la nostra vida i ens condueixi a un món una mica més igual, a un món d’amor i de pau.

Quan pronunciem la paraula esperança, passa per la nostra ment, diferents idees amb l’objectiu de definir-la, així podríem dir que l’esperança és una força interior que ens acompanya a veure les coses d’una altra manera , a fer-les de d’un altre punt de vista i ens crea confiança en nosaltres mateixos; l’esperança és un sentiment que serveix per donar-te empenta amb els mals moments i que t’ajuda a superar-los; l’esperança és tenir fe, que ens permet pensar que encara podem aconseguir allò que ens proposem....

Senyor, ajuda’ns a que aquest valor de l’esperança  estigui sempre present en el nostre caminar, i així mai defallirem.

Tota la classe coincidim en què l’esperança és necessària , per no dir indispensable per viure.

Ens dóna la força i la tranquil·litat a l’ànima. Sense ella no hi hauria il·lusió. Però no sempre ens ajuda , a vegades tenim esperança en alguna cosa o en nosaltres mateixos i al final ens adonem de que era falsa, no era com pensàvem. Cal lluitar per fites reals , cal reconèixer quines són les nostres limitacions, per crear una esperança eficaç.

• Pdf: Més important que la meta és el camí.