UN ANY MÉS RECOMENCEM EL CURS

Senyor Jesús: aquí ens tens un altre cop, tots reunits preparant aquest nou curs, disposats a ensenyar, però sobretot a acompanyar els adolescents que ens has posat al davant.
Tú restes enmig nostre com a cap, com a company, com veritable mestre.
És per això que et demanem:
            - Sobretot il·lusió: és la força que ens empeny a intentar-ho tot un altre cop.
            - Sentit d’equip: sols ens atabalem, ens perdem, ens cansem.
            - Disponibilitat ben gratuïta: venim a servir, no a ser servits o a manar.
            - Sinceritat i acceptació: la veritat, a vegades dura, ens fa avançar i créixer com a persones.
            - Molta estimació pels nostres adolescents: són el futur del món i de la societat.

Però no tot és demanar. També t’hem d’agrair moltes coses:
            - Els anys que portem en l’ensenyament, tota una història.
            - L’estimació que tenim per la nostra feina, sinó no seríem aquí.
              - La colla que som: cadascú amb les seves “cosetes”, és una peça de l’engranatge de l’equip.
              - Tot el que ens envolta: l’escola, el barri, sempre igual però cada curs tot tan diferent.
            - I, en fi, tenir-te a tu al nostre costat: dónes sentit a la nostra tasca.

UNA NOVA PEDALADA

Senyor Jesús:

Avui recomencem la feina intensa del curs, amb nous alumnes, nous companys, cares noves i nous projectes.

Ja fa un temps que pedalem, que intentem arribar a meta, que anem vencent les adversitats i el cansament. Cada etapa és una paisatge nou que entre tots anem construint i modificant, un paisatge ple d’experiències de compartir, d’esforç, d’il·lusions, de feina.

Et demanem que en l’etapa d’aquest curs, ningú caigui fora de la carretera, que ningú es quedi despenjat, que ningú vulgui fugar-se endavant deixant de banda els altres. Ajuda’ns a rodar tots en pilot, junts, a bon ritme, sense esgotar-nos, però sense encantar-nos. Que cap company es quedi sol, ni se senti frustrat perquè no arriba. Que aquesta etapa sigui la més bella de les que hem fet fins ara.

Senyor dóna’ns esperança, il·lusió, que no deixem de creure en allò que fem i vivim. Som mestres, som acompanyants, som amics pels nostres alumnes. Que no tinguem molts èxits, sinó que no hi hagi fracassos ni frustracions, que aprenguem tots, els uns dels altres, una lliçó de fraternitat i de creixement humà.

I que Maria, la nostra Mare i Patrona, vetlli perquè les nostres motxilles mai estiguin buides, que sempre tinguem aigua i que les nostres cames mai facin figa.

ACCEPTA’T TAL COM ETS

Accepta’t tal com ets; tan sols el qui és misericordiós amb si mateix, ho és també amb els altres.
Sigues bo amb tu mateix i accepta’t, tan sols qui es pot estimar, estima els altres.
Sigues pacient amb els teus defectes, només així podràs acceptar els dels altres.
Accepta els teus errors, així podràs ser comprensiu amb els dels altres
Déu vol que l’estimis com a tu mateix.
Ens sentim orgullosos dels nostres camins,
de les grans autopistes, de les rutes als aires i als mars.
Per elles avancem complaguts i segurs.
Però no sabem el camí, el vostre, el de la fraternitat, el de l’amor.
Encegats per l’orgull, ens desviem pels nostres camins d’ambició, d’avarícia, d’egoisme.
Correm, sense saber massa on anem, fugim i mirem d’evitar els altres.
Volem anar sols, lliures, sense lligams, perquè tenim por de complicar-nos.
Ensenyeu-nos, Senyor, el camí, el vostre camí, el de la solidaritat, el de l’amor.
Sigueu Vós, Senyor, el nostre camí.

AIXECA’T I CAMINA

Tu que t’apalanques en el conformisme: aixeca’t i camina! Ets lliure d’escollir! Sigues críticament positiu enfront la vida!
Tu que et deixes caure sobre el matalàs del desànim: aixeca’t i camina! Tens cor, davant els problemes: coratge i il·lusió!
Tu que no et mous de la butaca de l’egoisme: aixeca’t i camina! Obre’t al diàleg i no tinguis por d’expressar allò que sents i tens!
Tu que t’acomodes a la poltrona de l’autosuficiència: Aixeca’t i camina! Si ets ric en qualitats, comparteix-les i posa-les a disposició dels qui t’envolten!
Tu que jeus sota la figuera del passotisme: aixeca’t i camina! Supera’t, sigues responsable, col·labora i participa per fer un món millor!
Tu que t’estires al sofà de l’individualisme: aixeca’t i camina! Tens capacitat per ser feliç, sigues solidari, col·labora i comparteix-ho amb els altres!
Tu que dorms en el llit de la mentida: aixeca’t i camina! Pots passar pel món essent signe de veritat i testimoni de bondat!
Tu que et mous pels interessos: aixeca’t i camina! Arribarà el dia que veuràs clar que l’interès més gran és el pròxim, estima’l!
Tu que et gronxes en el balancí de la feblesa: aixeca’t i camina! Tingues coratge, no tinguis por: busca el dia en que canviarem el món!
Tu que et recolzes en el banc de la poca fe: aixeca’t i camina! Descobreix Crist en el cor dels altres i la fe creixerà en el teu interior!

AJUDEU-ME A CAMINAR

Senyor, voldria ser d’aquells que arrisquen la seva vida, que donen la seva vida.

Vós que nasquéreu en l’atzar d’un viatge,
i que vau recórrer tants de camins sense tenir on reposar el cap,
traieu-me dels meus egoismes i del meu confort.

Quan tantes persones s’instal·len en la comoditat,
vós em convideu a caminar darrera vostre,
lleugers d’equipatge, missatgers de la vostra pau
en els viaranys dels homes, els meus germans.

Ajudeu-me a caminar amb ells, Senyor,
en els seus goigs i en les seves penes,

DONEU SENTIT A LA MEVA VIDA

Jesús, tots som una mica pelegrins d’Emmaús.

Com aquells dos deixebles,
nosaltres vivim moments de desànim i de desencís.
Les esperances i les il·lusions que amanyagàvem
i que ens ajudaven a creure i a esperar, desapareixen,
perquè els coses no surten com les havíem imaginat.

La nostra fe en vós s’afebleix,
i ja no tenim ganes de trobar-nos
ni de celebrar la fe amb els germans cristians.

Quan arribin aquests moments, veniu a trobar-me,
i, tot fent camí, parleu-me pacientment.

Amb la vostra paraula i la vostra presència,
ajudeu-me a recuperar la fe i l’esperança,
perquè, en vós i en l’amor del Pare,
recuperi el sentit de la meva vida.

BENAURANCES DE LA REIL·LUSIÓ

Feliços els qui poden veure i valorar els petits-grans miracles que hi ha cada dia en el nostre món, des de l’albada fins al capvespre.
Feliços els qui són capaços de prescindir de tot el que els lliga, perquè ja són lliures.
Feliços els qui es banyen cada matí en les aigües ardents de la tendresa i l’alegria.
Feliços els qui reneixen quan s’adonen que encara conserven espurnes del nen o la nena que porten a dins.
Feliços els qui  es reenamoren cada matí i reinventen els petons, les flors, les paraules, les mirades.
Feliços els qui preguen sense presa, sense mètode, com si conversessin amb el seu millor amic.
Feliços els qui senten l’amistat com un perfum sempre fresc, la fragància del qual els embriaga.
Feliços els qui vessen una llàgrima davant la imatge d’una dona maltractada.
Feliços els qui descobreixen al captard de cada dia què és allò necessari i què és allò superflu en la seva existència.
Feliços els qui continuen somniant, recorden els seus somnis i intenten fer-los realitat.
Feliços els qui, quan els augmenten el sou, analitzen quant poden compartir de més.
Feliços els qui s’aturen en el viarany de la vida, miren al voltant amb serenor i continuen caminant.
Feliços els qui es reserven cada dia uns moments de silenci per entrar joiosos en el seu cor.
Feliços els qui beuen en les fonts de la Paraula i dels fets quotidians.
Feliços els qui no es deixen abatre pels problemes, ni es complauen excessivament en els seus èxits.
Feliços els qui es commouen i lluiten per eliminar la misèria, l’odi i la injustícia.
Feliços els qui mantenen l’esperança, malgrat tanta mort, fam i violència.
Feliços els qui celebren amb goig les petites i importants victòries dels pobres.
Feliços els qui teixeixen al seu voltant, amb paciència i fermesa, xarxes de solidaritat.
Feliços els qui intenten descobrir en els altres el positiu que tenen i disculpen els seus errors.
Feliços els qui omplen el seu cor per la Mare Terra i en tenen cura amb tendresa.
Feliços els qui mantenen una recerca permanent del Misteri en el fons del seu cor i en els altres.
Feliços els qui vibren de joia amb la seva comunitat i es troben buits quan en són lluny.
Feliços els qui són vulnerables, ploren, gaudeixen i es mantenen fidels, propers als afligits.
Feliços els qui són perseguits per seguir tossudament l’estrella de la utopia.
Feliços els qui han descobert que la seva cadena original d’ADN i la de la humanitat és l’amor i la solidaritat.
Feliços els qui treballen per la pau en la seva vida i a la vegada lluiten per la justícia en el món.
Feliços els qui han descobert que la pobresa no allibera, però si els empobrits.
Feliços els qui es continuen sorprenent, continuen jugant, rient, contemplant, agraint, acaronant, sentint.
Feliços els qui saben contemplar i reconèixer les empremtes, el pas, els sentiments que el bon Pare i Mare Déu va sembrant en la seva pròpia vida.
Feliços els qui continuen fidels a l’amor de Déu manifestat en Jesús, però oberts al vent de l’Esperit que bufa on vol, ens convida a ser lliures, sense saber mai cap a on ens durà.

CRISTIANS DEL SILENCI

Hi ha cristians muts que, mentre ningú no els toqui, resten tranquils, ni s’esquarteri el món. No protesten per les injustícies, perquè resten esclavitzats a l’Estat per la persecució o pel compromís, comprats per la por o per l’oportunisme. D’altres, tal vegada, perquè no tenen res a aportar. Per a ells, la fe és una cosa etèria que no té res a veure amb la vida; vàlida només, de núvols en amunt.

Et demanem Senyor, pels cristians dels silenci. Que la teva paraula els cremi les entranyes i els faci superar la coacció. Que no callin, com si no tinguessin res a dir.

Tu saps el que convé a la teva Església, si un fervor de catacumbes o bé la rutina de la protecció oficial. Dóna-li el que sigui millor, malgrat sigui la presó i la pobresa. Allibera’ns del silenci davant la injustícia social. Allibera’ns del silenci prudent per a no comprometre’ns.

Ens fa por haver limitat el teu Evangeli. Ara ja no té arestes ni esglaia ningú. Ens hem volgut convèncer que podem servir-te a Tu i al diner.

Senyor, allibera la teva Església de tot regust mundà; que no sembli una societat més, amb els seus cacics, els seus accionistes, els seus privilegis, els seus funcionaris i la seva burocràcia. Que mai la teva Església sigui una Església del silenci, puix és la dipositària de la teva paraula. Que la pregoni lliurement, sense reticències ni covardies. Que no calli mai.

DECÀLEG DE LA TENDRESA

1- Donat que la tendresa és possible, no hi ha cap raó per  prescindir d'ella.
2- Parleu-vos cada dia una mica. Si ell no comença, fes-ho tu.
3- Ajudeu-vos a créixer, contínuament. Es creix millor plegats.
4- Conrea l'autoestima, començant per apreciar-te a tu mateix. Els únics que saben apreciar el valor de l'estora són els qui tenen les sabates brutes.
5- Sigues amable i comprensiu amb els altres.
6- La cortesia continua essent vàlida. L'amor autèntic no admet les males maneres.
7- Esforça't per descobrir el costat bo de les persones, malgrat que elles hagin fet tot el possible per amagar-ho.
8- No tinguis por de les discussions i les petites emprenyades: només els morts no discuteixen mai.
9- No et deixis portar per les rancúnies i futileses de cada dia.
10- Somriu sempre. El somriure manté actiu el cor i el defensa de complicacions cardíaques.

DÓNA’M UN COR COM CAL

Dóna’m, Senyor, un cor vigilant,
perquè cap pensament irreflexiu no m’aparti de tu;
un cor noble, que cap sentiment indigne no envileixi;
un cor sincer, que cap segona intenció no faci decantar el camí;
un cor fort, que cap duresa no trenqui;
un cor lliure, que cap passió no subjugui.

Dóna’m, Senyor, un cor vigilant, un enteniment que et conegui,
un zel que et cerqui,
una saviesa que et trobi,
una vida que et plagui,
una constància que recolzi confiadament en tu
i una confiança que, finalment, t’aconsegueixi.

EL CLAM DELS OPRIMITS

Tu, senyor, vas dir-nos: “Feliços els compassius.”

I nosaltres podríem afegir: desgraciats els qui no compadeixen...
Els qui viuen només centrats en si mateixos
o exclusivament en la pròpia família o en el propi país.

Els qui no s’obren al clam dels oprimits,
els qui ja no senten que milers i milers de dones i homes
i quantitat innombrable d’infants moren de fam cada dia...

¿Quan, Senyor, deixarem una mica de banda
els nostres petits problemes,
problemes de burgesos, moltes vegades,
i ens obrirem a la fraternitat universal,
aquella a la qual Tu ens crides?

EL PESCADOR SATISFET
                                                  
Un ric industrial del nord es va horroritzar quan va veure un pescador del sud tranquil·lament recolzat contra la seva barca i fumant una pipa.
- Per què no has sortit a pescar? – li va preguntar l’industrial.
- Perquè ja he pescat suficient per avui- va respondre el pescador.
- I per què no pesques més del que necessites?
- I què faria amb l’excés de peix?
- Guanyaries més diners – va ser la resposta-. D’aquesta manera podries posar un motor a la teva barca. Llavors podries anar a aigües més profundes i pescar més peixos. Llavors guanyaries el suficient per comprar-te unes xarxes de naylon, amb les que aconseguiries més peixos i més diners. Aviat guanyaries per tenir dues barques... i fins i tot una veritable flota. Llavors seràs ric com jo.
- I què faria llavors? – va preguntar de nou el pescador.
- Podries asseure’t i gaudir de la vida – va respondre l’industrial.
- I què creus que estic fent en aquest precís moment? – va respondre satisfet el pescador.

EL TIMBRE

Quan sona el timbre tot és soroll i moviment:
professors carregats de llibres d’una classe a una altra,
alumnes que aprofiten per xerrar amb altres companys,
alumnes cercant professors i a l’inrevés...
Tot és un batibull de gent amunt i avall,
fins que tot torna a quedar calmat quan recomencen les classes.
Cada cop que sona el timbre es repeteix l’escena.
El timbre ens marca el ritme:
l’hora de començar, l’hora d’acabar, l’hora de l’esbarjo, el canvi de classe...
Massa soroll, massa enrenou, massa pressa.
Tothom espera el seu so, per una raó o per una altra.
Ens diu el que toca fer, ens marca el ritme.
I a l’acabar la jornada... resta el cansament i el treball fet.
Senyor, què fàcil és deixar-nos portar pel ritme frenètic,
i quina sensació tan estranya quan hi ha silenci i calma.
La nostra vida és plena de timbres que ens marquen la vida i el ritme
i no ens deixen ni respirar, anem massa atabalats,
sense gaudir com tu voldries del que fem.
El teu temps és diferent, és lent, respectuós, pacient, etern.
Ajuda’ns a ser com un rellotge que, poc a poc, va recorrent les hores sense pausa,
i no pas un timbre sorollós, nerviós i tirà, que tot ho trasbalsa en un moment.

ELIMINARÉ DE LA MEVA AGENDA DOS DIES: AHIR I DEMÀ

AHIR va ser per aprendre i DEMÀ serà la conseqüència d’allò que avui hem realitzat.
AVUI ens enfrontarem a la vida amb el convenciment que aquest dia mai tornarà.
AVUI és la darrera oportunitat que tenim de viure intensament, ja que ningú ens assegura que demà tornarà a clarejar.
AVUI tindrem l’audàcia de no deixar passar cap oportunitat.
AVUI invertirem el nostre recurs més important: el nostre temps, en l’obra més transcendental: la nostra vida; cada minut el viurem apassionadament per a fer avui diferent i únic en la nostra vida.
AVUI desafiarem cada obstacle que amb la fe vencerem.
AVUI ens resistirem al pessimisme i conquerirem el món amb un somriure, amb l’actitud positiva d’esperar sempre el millor.
AVUI farem que cada tasca ordinària sigui una gran obra.
AVUI tindrem els peus sobre la terra, comprenent la realitat però la mirada posada en els estels per a seguir somniant ideals.
AVUI començarem un temps nou on somiem que és possible tot allò que ens proposem i ho realitzem amb alegria i disponibilitat.
AVUI tindrem temps de ser feliços i deixarem la nostra empremta i la nostra presència en el cor dels altres.

LA VIRTUD QUE FORAGITA EL VICI

On hi ha caritat i saviesa,
allà no hi ha por ni ignorància.
On hi ha paciència i humilitat,
allà no hi ha ira ni torbació.
On hi ha pobresa amb alegria,
allà no hi ha cobdícia ni avarícia.
On hi ha assossec i meditació,
allà no hi ha neguit ni vagància.
On hi ha temor del Senyor a custodiar el seu atri,
allà l’enemic no pot tenir lloc per entrar-hi.
On hi ha misericòrdia i discerniment,
allà no hi ha superfluïtat ni enduriment.

ELS DOS LLOPS

El vell cap d’una tribu d’indis xerrava un dia amb els seus nets sobre les coses de la vida. Els hi deia:

- Dins meu hi ha dos llops que estan mantenint una aferrissada lluita.

Un dels llops és la maldat, la por, la ira, l’enveja, el dolor, la rancúnia, l’avarícia, l’arrogància, la culpa, el ressentiment, la infidelitat, la mentida, l’orgull, l’egolatria, la competència i la superioritat.

L’altre és la bondat, l’alegria, la pau, l’amor, l’esperança, la serenitat, la humilitat, la dolcesa, la generositat, la benevolència, l’amistat, la veritat, la compassió...

Els nens l’escoltaven bocabadats. Els advertí que aquella mateixa lluita estava passant ara mateix dins d’ells i també dins de tots els homes i dones de la terra. Els dos nens es quedaren pensarosos uns instants, fins que un d’ells va demanar a l’avi:

- Avi, quin dels dos llops creus tu que guanyarà?

El vell indi simplement va respondre:

- Guanyarà el que tu alimentis.

FEU-NOS SENYOR

Senyor i mestre de les nostres idees,
no ens abandoneu a l’esperit de la peresa,
de descoratjament, de dominació
i de parlar vanitosament.
Feu-nos la gràcia a nosaltres, els vostres servents,
de l’esperit d’humilitat, de servei,
de paciència i de caritat.
Senyor, Déu nostre, concediu-nos de veure les nostres faltes
i no escandalitzar-nos d’elles, ni voler-les amagar;
i de no condemnar els nostres germans,
molts cops per petiteses que no porten enlloc.
Feu-nos capaços de tenir sempre il·lusió per allò que fem,
esperança i confiança en la nostra tasca,
i fes que el fantasma del pessimisme i el fracàs
passin de llarg en les nostres vides de cada dia.

ENVIA’M A ALGÚ!!

Senyor, quan tingui gana, dóna’m algú que necessiti menjar;
quan tingui set, envia’m algú que necessita de beure;
quan tingui fred, envia’m algú que necessiti escalfor;
quan tingui un disgust, presta’m algú que necessiti consol;
quan la meva creu es faci pesada, fes-me compartir la creu d’un altre;
quan estigui pobre, posa’m a prop d’algú necessitat;
quan em manqui temps, dóna’m algú que necessiti uns minuts meus;
quan pateixi una humiliació, dóna’m l’ocasió de lloar a algú;
quan estigui desanimat, envia’m algú a qui calgui donar ànims;
quan senti la necessitat de la comprensió dels altres, envia’m algú que necessiti la meva;
quan tingui la necessitat de que em cuidin, quan pensi en mi mateix,
atreu la meva atenció cap a una altra persona.

Fes-nos capaços, Senyor, de servir els nostres germans.
Dóna’ls, a través de les nostres mans, el pa de cada dia,
i dóna’ls, gràcies al nostre amor comprensiu, pau i alegria.

ÉS SOLIDARITAT (Mans Unides)

Mantenir sempre atentes les nostres oïdes al crit de dolor dels altres i escoltar el seu clam d’auxili, és solidaritat.

Mantenir la mirada sempre atenta i els ulls estesos sobre la mar
en recerca d’algun nàufrag en perill, és solidaritat.

Sentir com a cosa pròpia el sofriment del germà d’aquí i d’allà,
fer pròpia l’angúnia dels pobres, és solidaritat.

Arribar a ser la veu dels humils, descobrir la injustícia i la maldat,
denunciar l’injust i el malvat, és solidaritat.

Deixar-se transportar per un missatge carregat d’esperança, amor i pau, fins a estrènyer la mà del germà, és solidaritat.

FIDELITAT

Fidelitat és caminar amb l’altre, encara que es progressi a ritmes diferents.
Fidelitat és comprometre’s definitivament, en tensió i lucidesa constants.
Mai no hi ha res del tot clar, ni del tot lliure, ni del tot sant ni sà.
Quan es vol aconseguir una lucidesa total i una claredat meridiana... es vol un miracle, una excusa.
Fidelitat a llarg termini, amb crisis d’aprofundiment i endreçament del mateix compromís.
Fidelitat a un mateix, fidelitat a Déu, fidelitat a l’altre,
            fidelitat als projectes esmerçats, a les persones engrescades,
            a les passes donades, als somnis despertats, fidelitat a la fe nascuda en l’altre.
Fidelitat és la paciència activa que coneix el temps, valora el temps, i discerneix el quan i el com tal esforç, tal paraula, actitud o acció, resol problemes o els complica més.
Fidelitat és saber-se conflictiu, refusat, discutit o sospitat...
            ... i no fer-se víctima de la soledat, ni tirar la culpa damunt els altres, la comunitat, el grup...
Fidelitat és serenor, descans, somrís, humor i pau...
            ...per anar fins al final.

JESÚS, EL GRAN SENYAL DEL PARE

Senyor, en la societat que ens ha tocat viure,
els grans esdeveniments acostumen a anar precedits
de signes especials, si no espectaculars o portentosos.

En canvi el teu naixement a Betlem
i cadascuna de les vingudes que continues fent
a través dels homes  i les dones d’avui i de sempre
estan precedides del silenci i, fins i tot, marcades en molts moments per la contradicció.

Per això, Senyor, ens costa entendre
que puguis fer-te present a través de l’agnòstic
que es lliura d’una manera totalment desinteressada,
del cristià poc enrolat en estructures d’Església
però compromès, en canvi, fins a l‘extrem en la vida quotidiana,
del jove que odia la guerra i treballa per la pau sigui el gran do
que tota la Humanitat desitja.

Tu ens recordes, però, que és solament des del silenci
i des de la disponibilitat sempre oberta i generosa
des d’on s’arriba a entendre el gran misteri
de la teva presència contínua
a través de la realitat humil i senzilla.

Dóna’ns, Senyor, la capacitat d’estimar el silenci interior
per tal de descobrir-hi el gran crit
de la teva presència quotidiana.

L’AGRICULTOR I EL PANÍS

En certa ocasió, un reporter va preguntar a un agricultor si li podia explicar el secret del seu panís, que guanyava el concurs al millor producte, any rere any.

L’agricultor va confessar que es devia a que compartia la seva llavor amb els veïns.
- Per què comparteix la seva millor llavor de panís amb els veïns si vostè entra en el concurs any rere any? – va preguntar el reporter.

- Veurà vostè -va dir l’agricultor-, el vent porta el pol·len del panís madur d’un sembrat a un altre. Si els meus veïns conreen un panís de qualitat inferior, la pol·linització creuada degradaria constantment la qualitat del meu. Si he de sembrar bon panís, he d’ajudar a que el meu veí també ho faci.

L’AMOR

L’amor no està fet,, sinó que es fa.
No és un vestit o una prenda de confecció, sinó una peça de tela que cal retallar, muntar i cosir.
No és un apartament que t’entreguen claus en mà, sinó una casa que cal planificar, construir, mantenir i sovint, reparar.
No és un cim vençut, sinó sortida de la vall, escalades apassionants, caigudes doloroses en el fred de la nit o la calor del sol resplendent.
No és sòlid ancoratge en el port de la felicitat, sinó llevar àncores i viatge en plena mar, dins el ventijol o la tempesta.
No és un si triomfant, gran punt i final que s’escriu a la música,
enmig de somriures i del bravos, sinó que és una multitud de sis que puntegen la vida, entre la multitud de nos, que s’esborren al caminar.
No es sobtada aparició d’una vida nova, perfecta des del seu naixement, sinó el néixer una font i el llarg trajecte d’un riu de diverses giravoltes, a cops sec, a cops desbordat, però sempre caminant cap a la mar infinita.

LES TRES GRANOTES

Tres granotes curioses un dia van voler sortir del seu estany, on sempre havien viscut, i es van posar a explorar el món. Van començar per l’estable d’una granja propera. Totes tres anaven saltant plegades i tot d’una van caure en un càntir ple de llet.

Les tres granotes es van trobar còmodes nedant dins la llet, però aviat van començar a preocupar-se, doncs hi havia el perill que el granger les veiés i les matés al veure-les nedant dins la seva llet. Ho van intentar un cop i un altre, però la boca del càntir era estreta, i les parets d’acer llisses i lliscoses.

La primera granota era molt pessimista i va dir:
- Mai sortirem d’aquí dins. Això és a fi. Es va deixar anar i es va ofegar.

La segona granota era una intel·lectual. Tenia una gran preparació teòrica sobre els líquids, el salt i les lleis físiques. Ràpidament va fer tots els càlculs necessaris per fer el salt perfecte per poder sortir del càntir per la seva estreta boca. Va trobar la fórmula necessària i escaient i va donar un salt amb totes les seves forces. Però... es va oblidar de calcular la nansa del càntir, i es va donar un fortíssim cop que la va deixar sense sentit i va acabar miserablement al fons del càntir.

La tercera granota no va parar de nedar ni un instant i amb totes les seves forces. D’aquesta manera, la llet es va anar convertint poc a poc en mantega, relliscosa, però a la fi sòlida, i la granota va poder així sortir fàcilment cap a fora.

Mai perdis l’esperança, sigui quina sigui la manera com et vagin les coses. Treballa amb dedicació i obtindràs el fruit.

MARIA DEL SI

Maria, tu vas donar una resposta valenta al pla de Déu.
Admirem la teva joventut i la donació generosa que vas fer per amor als homes.
Admirem el teu compromís i la teva fidelitat.
Admirem els valors que en el teu quefer diari van anar perfeccionant la teva joventut i la teva entrega de mare, al servei de Jesús.

Et demanem:
Saber valorar aquelles actituds que et van fer «dona perfecta» perquè les nostres vides, a semblança de la teva, es transformin i siguem fidels seguidors de Crist, germà nostre.

Et demanem:
Fortalesa, honradesa, fidelitat que ens facin capaços de dur endavant el nostre compromís de vida cristiana.

NECESSITO EL TEU ESPERIT

Discutien els amics del Senyor sobre els avantatges i els inconvenients de tenir o no tenir fe. Ell llavors, els digué:

- Tenir fe és com que et donin una llanterna per a una excursió nocturna. El paisatge no canviarà pel fet d’estar il·luminat, ni minvarà el cansament pel camí recorregut. El que passarà és que el qui tingui una llanterna hi veurà més bé i caminarà amb més seguretat. El pes del fanal de la mà li pot ser molest, en algun moment, les ombres que es formin podran suggerir-li ferotges fantasmes, però sortós el caminant que en té una mentre camina de nit: podrà veure el camí i no caurà, i sortós encara més si il·lumina els altres...

Després d’això ningú no gosava dir-li res.

NO DESCANSIS

Et trobis cansat o no, no descansis;
no cedeixis en la teva lluita solitària,
continua endavant i no descansis.

Caminaràs per sendes confuses i embolicades
i només salvaràs unes quantes vides tristes.
No perdis mai la fe, no descansis!

La teva pròpia vida s’esgotarà i anul·larà,
i hi haurà creixents perills en cada jornada.
Suporta totes aquestes carregues, no descansis!

Salta sobre les teves dificultats
encara que siguin més altes que muntanyes,
encara que més enllà només hi hagi camps secs i despullats.
No descansis fins arribar a aquests camps!

El món s’enfosquirà i tu abocaràs llum sobre ell i faràs fora les tenebres.
Encara que la vida s’allunyi de tu, no descansis!

Home, no descansis, procura descans als altres!

NOMÉS ENS QUEDA EL QUE DONEM

Només ens acariciarà l’amor que prodiguem.
Només ens alegrarà el somriure que regalem.
Només ens desalterarà l’aigua que junts hem begut.
Només ens alimentarà el pa que haguem compartit.
Només ens cobrirà el vestit amb el qual abriguem al pròxim.
Només ens descansarà el cansament del pelegrí que acollim.
Només ens consolarà la paraula amb la qual reconfortem.
Només ens guiarà la veritat que proclamem.
Només ens guarirà el consol del malalt que visitem.
Només ens alliberarà la vida nova del pres alliberat.
Només ens donarà pau l’ofensa que perdonem.
Només ens farà renéixer l’esperança, la mirada que al cel dirigim
i els braços amb els quals abracem.
Només ens conduirà a la VIDA la confiança que dipositem en el Pare.
Així, la humil solidaritat de cada dia, com flor que en el silenci lliura el seu perfum,
construeix fraternitat i enriqueix les nostres vides... perquè
NOMÉS ENS QUEDA EL QUE DONEM.

PREGÀRIA DE QUARESMA

En aquest temps de Quaresma, quan ens preparem per celebrar
la mort de Jesús i la seva vida per sempre,
et demanem Pare, que ens renovis l’ànima
perquè creguem de veritat en Ell i sapiguem viure com Ell.

Massa sovint se’ns menja l’atabalament de cada dia,
i no som capaços de veure la felicitat que podem trobar
si sabem obrir els ulls com Jesús, si sabem actuar com Jesús,
si sabem lluitar com Jesús, si sabem estimar com Jesús,
si sabem estimar-te a Tu, Déu, Pare, com Jesús t’estimava.

Pare, perdona el mal que hi ha en nosaltres,
la deixadesa i la mandra que hi ha en nosaltres.
Pare, renova’ns, condueix-nos pel camí de la conversió, acosta’ns a Jesús,
perquè sapiguem torbar la felicitat allà on Ell la trobava.
Perquè puguem viure la vida nova de la seva Pasqua.

SIGUEU DÉUS!!

De veritat vols ser déu?
Els déus no descansen, sempre protegint i conreant.
El descans dels déus és l’amor.
Els déus barregen el goig i el plor,
ploren totes les llàgrimes humanes,
Però les redimeixen i consolen,
Porten dins les seves entranyes una font inesgotable d’alegria.
Els déus no tenen res propi,
tota la seva riquesa consisteix en donar,
Tota la seva personalitat és a la vegada donadora i receptora.
Els déus no destrueixen, són creadors
I conreadors de la vida i pastors de l’existència.
Els déus no són odiosos,
només saben estimar i perdonar.
Els déus, ja ho saps, mai moren,
Perquè estan fets d’elements immortals,
Més forts que la mort, estan fets d’amor.
Anima't a ser déu.

SI JO FOS MISERICORDIÓS...

Sortiria de casa meva per a trobar-me amb els necessitats.
Sortiria de la meva comoditat per ajudar els mancats del necessari.
Sortiria de la meva apatia per ajudar els qui sofreixen.
Sortiria de la meva burgesia per a compartir amb els captaires.
Sortiria de la meva ignorància per a conèixer els ignorants.
Sortiria del meu enuig per a trobar-me amb els rodamóns.
Sortiria dels meus capricis per a atendre els famolencs.
Sortiria de la meva actitud crítica per a comprendre aquells que fallen.
Sortiria de la meva suficiència per a estar amb el que no pot valer-se.
Sortiria de les meves presses per a donar una mica del meu temps.
Sortiria de la meva mandra per a atendre alguna necessitat.

Si jo fos misericordiós...
Aprofitaria la meva joventut per ajudar els ancians i els malalts;
la meva edat per a guiar els desorientats i ajudar els febles.
Aprofitaria la meva ciència per ajudar els joves.
Aprofitaria la meva experiència per ajudar els qui estan equivocats.
Aprofitaria la meva tendresa per acollir els infants.
Aprofitaria la  meva responsabilitat per tenir cura dels qui estan abandonats.
Aprofitaria la meva rectitud per a cercar els pròdigs.
Aprofitaria la meva pau interior per a reconciliar els enemics.
Aprofitaria el meu amor per acollir els solitaris.
Aprofitaria la meva vida per a donar-la a qui la necessités.

TU VENS CAP A NOSALTRES

Déu, Pare Nostre, Tu vens a nosaltres en la novetat,
i nosaltres anem cap a Tu amb els nostres costums i rutines.

Tu vens a nosaltres en la veritat,
i nosaltres venim amb les nostres falsedats, i mitges veritats.

Tu vens a nosaltres en la plenitud,
i nosaltres venim cap a Tu
amb les nostres deixadeses i limitacions.

Deslliura’ns, Senyor, de la manca d’entusiasme per viure
i dóna’ns la joia de descobrir el teu camí en Jesucrist,
el Senyor ressuscitat, que ens condueix vers Tu,
per a viure-hi en la joia de l’Esperit,
l’Amor, que desafia tots els temps.

UN SOMRIURE

Un somriure costa poc i produeix molt:

- No empobreix el qui el dóna i enriqueix el qui el rep.
- Dura només un instant i perdura en el record eternament.
- És el senyal extern de l’amistat profunda.
- No hi ha ningú tan ric que pugui viure sense ell.
- Un somriure suavitza el cansament, renova les forces i és consol en la tristesa.
- Un somriure té valor des del seu inici.
-Si creus que a tu el somriure no t’importa gens, sigues generós i dóna el teu, ja que ningú no té tanta necessitat de somriure com aquell que no en sap gens.

BENAURANCES DEL BON HUMOR

- Feliços els qui saben riure's d'ells mateixos perquè s'ho passaran molt bé.
- Feliços els qui saben distingir una muntanya d'un forat a terra, perquè s'estalviaran moltes trompades.
- Feliços els que miren on posen els peus, perquè evitaran moltes peles de plàtan.
- Feliços els qui són capaços de reposar i de dormir sense buscar excuses; aquests arribaran a savis.
- Feliços els qui saben callar i escoltat, perquè aprendran coses noves.
- Feliços els qui són prou intel·ligents per no prendre's tant seriosament, perquè tothom els apreciarà.
- Feliços els qui estan atents a la crida dels altres però sense creure's indispensables, perquè seran sembradors d'alegria.
- Feliços vosaltres si sabeu mirar seriosament les coses petites i tranquil·lament les coses serioses, perquè arribareu lluny en la vida.
- Feliços vosaltres si sabeu admirar un somriure i oblidar una ganyota, perquè la vostra ruta serà assolellada.
- Feliços vosaltres si sou capaços d'interpretar sempre amb benvolença les actituds dels altres encara que les aparences siguin contràries; passareu per ingenus però la caritat té aquest preu.
- Feliços els qui pensen abans d'actuar i preguen abans de pensar, perquè evitaran moltes bestieses.
- Feliços vosaltres si sabeu callar i somriure quan us tallen la paraula, quan us contradiuen o us trepitgen; voldrà dir que l'Evangeli comença a penetrar el vostre cor.
- Feliços sobretot els qui sabeu reconèixer el Senyor en tots aquells que trobeu en el camí: la Llum i la veritable Saviesa.

UNA NOVA PEDALADA

Senyor Jesús:

Avui som aquí, tots junts amb tu enmig nostre per tal que fem una nova pedalada.
Ja fa un temps que vam agafar la bicicleta. Sabem que es tracta de pedalar fins a arribar a TU, però no hem sabut mai per on passaríem ni quin paisatge podríem veure. És per això que no perdem la il·lusió de continuar.
Saps que a voltes ens cansem de pedalar: hem trobat pujades molt dretes i fins que t’hem vist a TU de meta no hem aconseguit de superar la collada. Tampoc no ens han mancat baixades i també, ja ho saps, ens hem embalat tant que algun revolt l’hem acabat de cul a la cuneta.
Sovint també hem volgut córrer tant que hem passat de llarg del lloc de l’avituallament (conegut entre nosaltres per pregària i aprofundiment). Ens crèiem prou valents i, quan el camí s’ha tornat costerut, les cames ens han fet figa.
Comencem una nova etapa i ens caldrà no deixar els pedals, faci calor o nevi. Se’ns afegeixen a la cursa nous ciclistes als quals haurem d’obrir camí. Ajuda’ns-hi. A ells cal engrescar-los a venir. A altres que ja fa temps que pedalen els ajudarem a aconseguir les metes volants i, tots plegats, mirarem de no defallir per no acabar com aquells que han renunciat a la volta i ara van amb el cotxe escombra. També per a ells és la nostra pregària.
I així et demanem, per mitjà de la teva Mare, Maria, que reunits, pregant, treballant o rient, et sentim al costat, amb la roda nova, cada vegada que la nostra fa “puf”.

PREGÀRIA PEL TREBALL

Senyor,
            t’ofereixo el meu treball en aquest dia;
            que el meu esforç serveixi
            per a la felicitat dels altres
            i m’ajudi a trobar la meva pròpia pau.
            Que el meu treball sigui font d’alegria,
            de satisfacció, de trobada, d’unió.
            Que amb la meva tasca sigui capaç
            d’ajudar a la construcció d’aquell món
            pel qual lluitem;
            que el meu esforç sigui fecund,
            que la meva acció sigui
            com un regal per a tothom.

Senyor,
            rep amb bondat el treball
            que aquest dia vinc a oferir-te.
            Ajuda’m a omplir-lo de donació,
            de veritat, d’amor.
            Que la meva tasca sigui un trosset
            del món que cerco;
            que la meva vida
            sigui alegria per a tothom.
            Que la meva tasca sigui un trosset
            del món que cerco;
            que la meva vida
            sigui alegria per a tothom.

MARE DELS PETITS

Mare dels petits,
            dels pobres, dels senzills, dels pecadors,
            ajuda’ns a créixer en la ment i en el cor.
Ajuda’ns a reconèixer la grandesa
            que Déu ha posat en cadascú.
Ajuda’ns a dir i a cridar juntament amb tu:
            «El Senyor ha fet meravelles en mi,
            el Senyor ha fet meravelles en cadascun dels meus germans».
I ajuda’ns amb la teva força
            a fer de la nostra vida una meravella d’amor.
Que lluitem per derrocar del seu tron
            els qui aixafen els teus fills més petits,
            per tal que puguin arribar a cantar el seu propi Magníficat.
Com més t’estimem,
            més ens preocuparan els germans.
Com més família humana construïm
            més a prop som de tu, mare de Déu,
            més a prop del teu fill, germà de tots.
Tant de bo els vegem a tots en Ell.
Tant de bo et vegem a tu en tot.

HEU ESCOLLIT UNES PERSONES SENZILLES

Jesús, per a ajudar-vos en la vostra missió
no heu pas escollit homes extraordinaris.
Són persones del carrer, senzilles i obertes,
capaces de comprendre i acollir la novetat del Regne de Déu,
un regne d’amor i de solidaritat,
on les persones ocupen el primer lloc.
Per a treballar amb vós només exigiu
que creguem en l’amor de Déu i en la persona
i que adoptem l’amor com a norma de comportament;
ens demaneu un amor que allibera del mal
i que perdona com Déu perdona;
un amor que no té límits ni fronteres;
un amor que està disposat a donar la vida.
Aquí em teniu; sóc feble, però tinc bona voluntat.
Ajudeu-me a acceptar la vostra bona nova
 i a anunciar, amb senzillesa i generositat,
el Regne de Déu als germans,
perquè tots visquin d’acord amb el que són.

PREGÀRIA DE SANT FRANCESC

Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau.
Que on hi hagi odi, hi posi l’amor;
que on hi hagi ofensa, hi posi perdó;
que on hi hagi discòrdia, hi posi la veritat;
que on hi hagi dubte, hi posi la fe;
que on hi hagi desesperació, hi posi la llum;
que on hi hagi tristesa, hi posi joia.

Oh, Mestre,
fes que jo vulgui més aviat
consolar que ser consolat;
comprendre que no pas ser comprés;
estimar que no pas ser estimat.

Perquè
és donat-nos com obtenim;
és oblidant-nos com trobem;
és perdonant com som perdonats;
és morint com ressuscitem a la vida eterna.

SENYOR, VULL SER UNA TELEVISIÓ...

Senyor, aquesta nit et demano una cosa especial:
converteix-me en televisió. Voldria ocupar el seu lloc per poder experimentar el que viu la televisió de casa meva:
Congregar tots els membres de la família al meu voltant.
Ser el centre d’atenció al qual tots volen escoltar
sense ser interromputs ni qüestionats.
Que em prenguin seriosament quan parlo.
Sentir la cura especial que rep la televisió
quan alguna cosa no funciona.
Tenir la companyia del meu pare quan arriba a casa,
encara que arribi cansat de la feina.
Que la meva mare em busqui quan es trobi sola i avorrida,
en comptes d’ignorar-me.
Que els meus germans es barallin per estar amb mi.
Divertir-los a tots, encara que de vegades no els digui res.
Viure la sensació que ells ho deixen tot per passar
uns moments al meu costat.
Senyor, no et demano pas gaire.
Tot això ho viu qualsevol televisió…

NOMÉS AVUI

- Cada dia seré feliç. La felicitat és quelcom interior, no és un assumpte extern. La majoria de les persones són tan felices com decideixen ser-ho.
- Cada dia intentaré ajustar-me a les coses i no voler ajustar-les als meus desitjos. Acceptaré la meva família, la meva feina i la meva sort tal com són, i procuraré encaixar-hi.
- Cada dia tindré cura del meu organisme. Faré exercici. L’atendré, l’alimentaré, no n’abusaré ni l’abandonaré.
- Cada dia intentaré vigoritzar el meu propi esperit. Aprendré alguna cosa útil. No seré un gandul mental.
- Cada dia faré alguna cosa bé a algú, sense que ho descobreixi. I faré dues coses bones encara que no m’agradi fer-les.
- Cada dia seré agradable. Tindré el millor aspecte que pugui. Em vestiré amb la major correcció que estigui al meu abast. Parlaré en veu baixa, mostraré cortesia, seré generós amb la lloança i no criticaré ningú.
- Cada dia intentaré viure el dia, sense abastar tot el problema de la vida d’un sol cop.
- Cada dia tindré un programa. Escriuré el que tinc pendent i eliminaré dues plagues: la pressa i la indecisió.
- Cada dia tindré mitja hora tranquil·la de soledat i descans. En aquesta mitja hora intentaré pensar en Déu per aconseguir una millor perspectiva per a la vida.
- Cada dia evitaré el temor i, sobretot, el temor a ser feliç, a gaudir de la bellesa, a estimar i a creure que els qui estimo m’estimen.

PREN-TE TEMPS

Pren-te temps per fer alegres els altres, és la joia de l’home.
Pren-te temps per comprendre, és la font de la fraternitat.
Pren-te temps per escoltar, és un enriquiment sense preu.
Pren-te temps per descansar, és una ajuda per al cos i l’anima.
Pren-te temps per expressar-te, és una veu per als altres.
Pren-te temps per ajudar els altres, és la font de la convivència.
Pren-te temps per donar gràcies a Déu, s’ho mereix.
Pren-te temps per parlar, és la manera d’entendre’s.
Pren-te temps per callar i escoltar, aprendràs dels altres.
Pren-te temps per superar-te, en tens l’obligació.
Pren-te temps per la pobresa, és la felicitat veritable.
Pren-te temps per realitzar-te, arribaràs a ser persona.
Pren-te temps per caminar, descobriràs nous camins.
Pren-te temps per construir, serà un profit per als altres.
Pren-te temps per educar, construiràs un futur millor.
Pren-te temps per a tu, descobriràs el tresor que ets per als altres.

CORINTIS 13

Si jo conegués mil i una dinàmiques, sapigués explicar la matèria com ningú, amb una gràcia especial, si captés l’atenció dels alumnes... però no estimés, seria com un llibre enquadernat amb pell i amb unes pàgines precioses, però no estaria viu.

Si jo fos un aglutinador a la classe, capaç d’aconseguir que tots es respectessin, que la classe fos una pinya, que les tutories fossin una bassa d’oli... però no estimés, de res no em serviria el que faig.

Si jo fos un professor que porta un munt d’anys a l’ensenyament, al col·legi, la gent em conegués, tingués moltes responsabilitats, hagués fet un munt de feina... però no estimés, no seria res.

El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no es groller ni egoista, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

El qui estima, sap guardar-se el mal humor, sap comprendre i respectar el procés de l’altre, creu en el que fa i ho fa amb humilitat, el qui estima sembra i planta i no es preocupa de recollir, el qui estima s’alegra dels èxits dels altres i és compadeix dels fracassos; el qui estima és ple d’esperança.

Als teus alumnes, als teus companys, als teus caps: ESTIMA’LS!!! i seràs molt més que un professor: seràs un amic i un mestre.

SENYOR JESÚS

Senyor Jesús, fes-nos gent oberta, confiada i pacífica,
plena del goig del teu Esperit Sant.
Unes persones entusiastes, que sàpiguin cantar la vida,
vibrar davant la bellesa, estremir-se davant el misteri
i anunciar el Regne de l’Amor.
Que portem la festa en el cor
encara que sentim la presència del dolor en el nostre camí,
perquè sabem, Jesús ressuscitat,
que tu has vençut el dolor i la mort.
Regala, Senyor, a aquesta família teva,
una gran dosi de bon humor,
perquè sàpiga desdramatitzar les situacions difícils
i somriure obertament a la vida.
Fes-nos experts en desfer nusos i trencar cadenes,
obrir solcs i tirar llavors, curar ferides
i mantenir viva l’esperança.
I concedeix-nos de ser, humilment,
en un món abatut per la tristesa,
testimonis i profetes de la veritable alegria.

ARRIBARÀ LA PAU, SERÀ NADAL

Si la injustícia que pateixen els altres
et dol tant com la que tu pateixes,
si saps acceptar que l’altre et faci un servei,
si creus que el perdó va més enllà de la venjança,
si acceptes la crítica sense defensar-te,
si creus que els altres et poden ajudar a canviar,
si no t’escandalitza l’Evangeli,

LA PAU VINDRÀ

Si saps escollir i acceptar un punt de vista diferent del teu,
si l’altre és per a tu, sobretot un germà,
si prefereixes ser ferit abans que fer mal a ningú,
si creus que l’amor és la única força,
si creus que la pau és possible,
si prefereixes l’esperança abans que la sospita:

LA PAU VINDRÀ.

Així arribarà la PAU.
Així serà NADAL.

UNA PARAULA QUE DONI FRUIT

Senyor, vós teniu sempre un gran respecte per la persona,
la voleu lliure i responsable.

Quan vau venir al món,
vau voler que Maria digués el seu “Sí”,
no us vau voler imposar als homes.

Quan ens oferiu la vostra presència
i la vostra paraula de salvació,
condicioneu la seva eficàcia
a l’acolliment que li fem lliurement.

Feu que amb les meves actituds
de disponibilitat, d’acolliment i d’esforç
prepari com cal el terreny del meu cor
perquè les vostres paraules
hi puguin produir
fruits abundosos de vida i d’amor
pel meu bé i el dels germans.

PREGÀRIA AL DÉU DIFERENT

“Papa, Pare”, és així com ell ens ha dit que t’anomenessin!
Tu no ets pas com t’havíem imaginat.
T’havíem somiat amo absolut dels espais i dels temps,
decidint sense apel·lació sobre el destí dels éssers i les coses,
en Jesús, t’has fet conèixer en un servent,
agafant el davantal per rentar els peus dels seus amics.

T’havíem somiat jutge de les obres bones i dolentes,
castigant i recompensant cadascú
segons una mesura ben definida;
en Jesús, t’has fet conèixer en un condemnat,
oferint la seva vida pels botxins i el perdó als qui el mataven.

T’havíem somiat totpoderós, un Déu superior a tot,
a la imatge d’aquells qui ens governen,
majestuosos i llunyans;
en Jesús, t’has fet conèixer en un nadó,
en un fill de refugiats, nascut a l’atzar del camí.

Si, tu ets diferent de les nostres imaginacions,
i el teu trobament ens fa anar més enllà.
Pare, massa sovint hem invertit els papers;
hem volgut crear-te a imatge nostra
per satisfer els nostres desigs o les nostres febleses
o per justificar les nostres idees.

Però Tu ens crees, no pas com uns éssers del tot acabats,
sinó com uns éssers que han de ser,
tu ens crees cridant-nos a esdevenir uns altres,
i ens renoves sempre en aquesta crida,
puix que tu ets diferent.

CONSTRUÏM POBLE DE DÉU

Jesús, Fill de Déu, el més humà de tots els homes,
profeta de la veritat, de l’Amor veritable.
Il·lumina els nostres cors,
perquè moguts pel teu Sant Esperit,
trobem camins per viure en la unitat,
en la germanor, en la confiança i en el perdó.
Fes de la nostra escola, un fogar on es visqui l’alegria;
de les nostres classes un lloc de la teva presència fascinant,
per anunciar el teu Evangeli al nostre entorn,
i construir amb il·lusió renovada tots plegats el Poble de Déu.
Que sapiguem escoltar el que ens dius
amb un cor obert i atent a la teva Paraula.
Que tractem els altres com a germans
dels quals podem aprendre,
i amb els que podem compartir el que som.

QUE LA TEVA MIRADA SIGUI…

Que la teva mirada sigui mirada clara,
            sigui mirada d’infant, que transparenta l’ànima.

Que el teu somriure sigui somriure ample,
            força que neix de dins, ganes que es contagien,
            bon humor que doni sentit     al quefer de la teva jornada.

Que les teves paraules siguin valentes paraules,
            que no amaguin la veritat i no temin proclamar-la.
            Que siguin la veu d’aquells que ja no poden ni alçar-la.

Que les teves mans siguin mans entrellaçades,
            mans amb unes altres esteses, obertes, no solitàries.
            Mans unides i fortes que avui construeixin el demà.

Que el teu caminar sigui compartida caminada,
          que cerqui obrir amb uns altres petjades de nova esperança.
          Que el teu camí acompanyi el caminar del poble en marxa.
            Que la teva vida sigui donació, perquè valgui la pena
            ser viscuda i no gastada.

LA VIDA ÉS...

Una oportunitat, aprofita-la,
bellesa, admira-la,
un somni, fes-lo realitat,
un repte, afronta’l,
un deure, compleix-lo,
un joc, juga-hi,
preciosa, tracta-la bé,
riquesa, comparteix-la,
amor, frueix-ne,
un misteri, desxifra’l,
tristesa, supera-la,
un himne, canta’l,
una lluita, accepta-la,
tragèdia, domina-la,
una aventura, endinsa-t’hi,
felicitat, mereix-la.
La vida és la vida, defensa-la.

GUARDA’M SENYOR

Senyor, queda’t amb mi durant tot el dia
        i guia totes les meves accions, paraules i pensaments.
Guarda els meus peus,
        perquè no caminin ociosos,
        sinó que vagin a l’encontre de les necessitats dels altres.
Guarda les meves mans,
        perquè no s’obrin per fer el mal, sinó per abraçar i ajudar tothom.
Guarda la meva boca,
        perquè no digui falsedats ni coses indegudes
        i no parli malament del proïsme.
Al contrari, que sempre estigui disposada
        per animar tothom i beneir-te a Tu, Senyor de la vida.
Guarda les meves oïdes,
        perquè no perdin el temps a escoltar
        paraules falses o sense sentit,
        sinó que estiguin sempre atentes a escoltar
        el teu misteriós missatge,
        per fer també avui la teva voluntat.

SIGUEU DÉUS!!

De veritat vols ser déu?
Els déus no descansen, sempre protegint i conreant.
El descans dels déus és l’amor.
Els déus barregen el goig i el plor,
ploren totes les llàgrimes humanes,
però les redimeixen i consolen,
porten dins les seves entranyes una font inesgotable d’alegria.
Els déus no tenen res propi,
tota la seva riquesa consisteix en donar,
tota la seva personalitat és a la vegada donadora i receptora.
Els déus no destrueixen, són creadors
i conreadors de la vida i pastors de l’existència.
Els déus no són odiosos,
només saben estimar i perdonar.
Els déus, ja ho saps, mai moren,
perquè estan fets d’elements immortals,
més forts que la mort, estan fets d’amor.
Anima’t a ser déu.

ENSENYA’M A POSAR AMOR

Senyor, enmig de tots els atabalaments,
ensenya’m a posar amor al meu voltant.
Ensenya’m a somriure,
a ser amable,
a preocupar-me pels altres,
sense ficar-me on no em demanen.

A estar atent a les necessitats
dels que tinc a prop.
Ensenya’m a no crear mal ambient,
a no criticar ni murmurar,
a buscar el cantó bo de tothom.
Ensenya’m a posar amor al meu voltant.

RECONCILIAR-ME AMB MI MATEIX

No sóc com voldria ser i hi pateixo.
Senyor , Déu meu, Pare,
ajuda’m a reconciliar-me amb mi mateix,
a acceptar-me, a estimar-me.

Els meus atabalaments, les meves pors,
les meves sortides de to, les meves impaciències,
les meves enveges a vegades, les meves mandres...

No, no sóc com voldria ser.
Però l’única manera d’anar endavant,
l’única manera d’avançar, és reconciliar-me amb mi mateix,
i acceptar la meva feblesa, i estimar-me així.

Perquè tu, Déu meu, Pare,  m’acceptes i m’estimes,
i em perdones si cal, i no et canses mai de mi,
i em dónes sempre la mà, perquè continuï caminant.

NO DESCANSIS

Et trobis cansat o no, no descansis;
no cedeixis en la teva lluita solitària,
continua endavant i no descansis.

Caminaràs per sendes confuses i embolicades
i només salvaràs unes quantes vides tristes.
No perdis mai la fe, no descansis!

La teva pròpia vida s’esgotarà i anul·larà,
i hi haurà creixents perills en cada jornada.
Suporta totes aquestes càrregues, no descansis!

Salta sobre les teves dificultats
encara que siguin més altes que muntanyes,
encara que més enllà només hi hagi camps secs i despullats.
No descansis fins arribar a aquests camps!

El món s’enfosquirà i tu abocaràs llum sobre ell
i faràs fora les tenebres.
Encara que la vida s’allunyi de tu, no descansis!

Home, no descansis, procura descans als altres!

DONEU-ME SENYOR

Doneu-me, Senyor, la salut del cos i
el bon humor que em cal per mantenir-la.
Doneu-me una ànima sana, Senyor,
que sempre tingui davant dels ulls
allò que és pur i que és bo.
Que no m’escandalitzi davant el pecat
sinó que trobi la forma de remeiar-lo.
Doneu-me una ànima, Senyor, que no conegui
l’avorriment, el remugueig, el ploricó, ni la queixa,
i no em deixeu prendre gaire seriosament
aquesta cosa que s’anomena “jo”.
Doneu-me, Senyor, el sentit de l’humor
i feu-me capaç de riure d’un acudit.
Perquè sàpiga treure un xic d’alegria de la vida
i pugui compartir-la amb els qui m’envolten.

ETS IMPORTANT

Si la nota digués: una nota no fa una melodia,
... no hi hauria simfonia.
Si la paraula digués: una paraula no pot fer una pàgina,
... no hi hauria llibre.
Si la pedra digués: una pedra no pot aixecar una paret,
... no hi hauria casa.
Si la gota d’aigua digués: una gota d’aigua no pot formar un riu, ... no hi hauria oceà.
Si el gra de blat digués: un gra no pot sembrar un camp,
... no hi hauria collita.
Si l’home digués: un gest d’amor no pot salvar la humanitat,
mai hi hauria justícia, ni pau, ni dignitat, ni felicitat sobre la terra dels homes.

Com la simfonia necessita de cada nota,
com el llibre necessita de cada paraula,
com la casa necessita de cada pedra,
com l’oceà necessita de cada gota d’aigua,
com la collita necessita de cada gra de blat,
la humanitat sencera té necessitat de tu,
allà on estiguis, únic, i per tant insubstituïble.

EL PERDÓ

Que el Senyor ens concedeixi la Gràcia
de no tenir assumptes pendents.
De reconciliar-nos amb el germà tan aviat com puguem,
per alliberar el nostre cor de les pesades cadenes de la rancúnia.

Això et proposo avui:
posa't davant el Senyor, i perdona de tot cor els que t'han ofès.
Busca en el teu record la causa de la teva ira,
de les teves pors, dels teus prejudicis;
tot allò que està tan ensorrat, que fa mal, que fa por remoure.

Només podràs ser lliure per créixer, per estimar,
per acollir, per acostar-te a Ell,
quan aprenguis a trobar, entendre i finalment
esquinçar per sempre tot allò que t'aferra a l'odi, la rancúnia,
la tristesa, la soledat;
Ja que sovint, els que estimes no tenen la delicadesa
de ser tal com tu te'ls has imaginat
 
Perdonar no és una feblesa; és la Gràcia de Déu
que passa a través nostre.
Ho provaràs?
Ningú t'ha dit que sigui fàcil,
però per Jesús sabem QUE VAL LA PENA.

EL VIATGE

Quan sortiu de viatge no porteu res més que l’imprescindible,
tal com els deixebles de Jesús: només cal el bastó i el vestit.
El bastó del qui guia i necessita recolzar-se,
el vestit que protegeix i escalfa.
La resta són seguretats inútils que ens pesen
i ens dificulten el caminar,
que no ens deixen gaudir del paisatge
i de la gent que anem trobant.
El viatge és una oportunitat de conèixer nous horitzons,
nova gent.
És una oportunitat, des de la intempèrie, de fer nous amics.
És una oportunitat per la solidaritat i per l’amistat,
pel companyerisme i el compartir el camí realitzat.
Obre’t al que t’espera i acull el que rebis,
gaudeix del que veus i dóna gràcies pel que trobes.
El viatge és llarg i ple de sorpreses,
és una incògnita per descobrir,
no tinguis por, i valent, afronta el viure a la intempèrie,
descobriràs el tresor que hi ha amagat en tu i en cada home,
i amb l’intercanvi t’enriquiràs.

EL GRANET DE SORRA

Tenim una missió a fer, encara que ens sembli insignificant,
com un granet de sorra.
No es pot ser una pedra angular
si un no se sap granet de sorra.
Solament es pot mirar la immensitat del mar,
uan un és, a la platja, granet de sorra.
De vegades ens toca de fer proeses,
però la meravella és el granet de sorra de cada dia.
De vegades estem tan cansats
que solament podem posar el granet de sorra.
El granet de sorra és anònim,
i suporten el pes del sofriment les persones anònimes.
El granet de sorra és ordinari, i l’amor el fa extraordinari.
No serà canonitzat com a sant,
massa humà el granet de sorra.
No s’escriurà res sobre ell, tan petit és el granet de sorra.
Però el Pare dels cels es complau en ell,
el senzill de cor, el granet de sorra.
Granet de sorra va semblar el sí de Maria,
i a Natzaret va canviar el destí del món.
Granet de sorra, i menys que granet de sorra,
va semblar la mort de Jesús.
I ¿què és la força de l’Esperit, als ulls del món,
sinó un granet de sorra, pols que captiva el vent?
Nosaltres posem el granet de sorra;
Déu s’encarrega de construir la ciutat eterna
de pedres precioses.

BRILLA A TRAVÉS MEU

Ajuda'm Senyor, a escampar la teva fragància allà on vagi.
Inunda la meva ànima amb el teu esperit i amb la teva vida.
Penetra i posseeix tot el meu ésser perquè tota la meva vida
sigui només un resplendor de la Teva.
Brilla a través meu i roman en mi,
perquè totes les ànimes amb les quals tingui contacte
sentin la teva presència en la meva ànima.
Permet que alci la vista i no em vegi a mi
sinó a tu, oh, Senyor !
Roman en mi perquè brilli com Tu;
perquè serveixi de llum als altres.
La llum, oh Senyor, serà tota teva; res no en serà meu;
seràs Tu qui il·lumini els altres a través meu.
Permet que et lloï, Senyor, com més estimes,
il·luminant aquells que m'envolten.
Permet que el prediqui sense predicar,
no amb paraules sinó amb el meu exemple,
amb la força contagiosa,
la influència comprensiva del que faig,
l'evident plenitud de l'amor que el meu cor sent per tu.

POEMA D’UN JOVE

Jo volia llet i vaig rebre l’ampolla,
volia uns pares i vaig rebre joguines,
volia parlar i vaig rebre un llibre,
volia aprendre i vaig rebre qualificacions,
volia pensar i vaig rebre saber,
volia un panorama i vaig rebre una ullada,
volia ser lliure i vaig rebre disciplina,
volia amor i vaig rebre moral,
volia una professió i vaig rebre un treball,
volia felicitat i vaig rebre diners,
volia llibertat i vaig rebre un cotxe,
volia un sentit i vaig rebre una carrera,
volia esperança i vaig rebre angoixa,
volia canviar i vaig rebre compassió,
volia viure...

CARTA D’UN FILL A TOTS ELS PARES DEL MÓN

No em donis tot el que et demano. A vegades, només demano per veure fins on puc arribar.
No em cridis. Et respecto menys quan ho fas; i m’ensenyes a cridar a mi també. I jo no ho vull fer.
No em donis sempre ordres. Si en lloc d’ordres de vegades em demanessis les coses, jo ho faria més ràpid i de gust.
Compleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi, dóna-me’l; però també si és un càstig.
No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o germana. Si tu em fas sentir millor que els altres algú patirà; i si em fas sentir pitjor que els altres, seré jo el que patirà.
No canviïs d’opinió tan sovint sobre el que he de fer. Decideix i mantén aquesta decisió.
Deixa’m valer-me per mi mateix. Si tu ho fas tot per mi, jo mai no podré aprendre.
No diguis mentides davant meu. Ni em demanis que jo en digui per tu. Em fas sentir malament i perdré la fe en el que dius.
Quan faig alguna cosa dolenta, no m’exigeixis que et digui per què l’he feta. De vegades ni jo mateix ho sé.
Quan estiguis equivocat en alguna cosa accepta-ho. I creixerà l’opinió que tinc de tu i així m’ensenyaràs a admetre també les meves equivocacions.
Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb que tractes els teus amics. Que siguem família no vol dir que no puguem ser amics també.
No em diguis que faci una cosa, si tu no la fas. Jo aprendré sempre el que tu facis, encara que tu no ho diguis, però mai faré el que diguis i no facis.
Ensenya’m a estimar i conèixer Déu. Encara que al col·legi i a la catequesi em volen ensenyar, de res no serveix si veig que tu ni coneixes ni estimes Déu.
Quan t’expliquin un problema meu, no em diguis “no tinc temps per a tonteries” o “això no té importància”. Tracta de comprendre’m i ajuda’m.
I estima’m i digues-m’ho. A mi m’agrada sentir-t’ho dir, encara que tu no creguis necessari dir-m’ho.

JO HAVIA DEMANAT...

Jo havia demanat a Déu la força per obtenir l’èxit;
Ell m’ha fet feble a fi que aprengui humilment a obeir.
Jo havia demanat la salut per fer grans coses;
Ell m’ha donat la malaltia perquè faci coses millors.
Jo havia demanat la riquesa per poder ser feliç;
Ell m’ha donat la pobresa perquè pugui ser assenyat.
Jo havia demanat el poder per ser apreciat pels homes;
Ell m’ha donat la feblesa a fi que senti la necessitat de Déu.
Jo havia demanat un company a fi de no viure sol;
Ell m’ha donat un cor a fi que pugui estimar
tots els meus germans.
Jo havia demanat coses que puguin alegrar la meva vida;
jo he rebut la vida a fi que em pugui alegrar
de totes les coses.
No he tingut res del que havia demanat,
però he rebut tot el que havia esperat.
Malgrat això mateix, les meves pregàries no formulades
han estat escoltades.
Jo sóc d’entre els homes el més abundosament complert.

PEL TREBALL DIARI

Senyor, en les teves mans hi ha la salut,
la fortalesa, l’esperança i la bondat.
Et prego: dóna habilitat a la meva mà,
una clara visió a la meva intel·ligència,
gentilesa i comprensió al meu cor.
Concedeix-me sinceritat en els propòsits
i força per alleugir almenys una part
dels fardells de les persones sofrents i confiades.
Que sàpiga entendre els meus alumnes,
allò que viuen i els atabala,
i compartir amb els meus companys
el projecte de fer persones noves.
I concedeix-me de poder fer
la tasca que tinc encomanada,
defugint tot cansament i pessimisme.
Treu del meu cor tota culpa
i tot obstacle, per tal que, amb la fe d’un infant,
pugui confiar en tu.

ADORA I CONFIA

No t’inquietis per les dificultats de la vida,
pels seus alts i baixos, per les seves decepcions,
pel seu futur més o menys ombrívol.
Desitja allò que Déu desitja.
Ofereix-li enmig d’inquietuds i dificultats
el sacrifici de la teva ànima senzilla que,
malgrat tot, accepta els designis de la seva providència.
Poc importa que et consideris un frustrat,
si Déu et considera plenament realitzat; com li plau.
Deixa’t amb confiança cega en aquest Déu
que t’estima per a ell.
I que arribarà fins a tu, malgrat no el vegis mai .
Pensa que et trobes a les seves mans,
tant més fortament agafat,com més decaigut i trist et trobis.
Viu feliç. T’ho suplico. Viu en pau.
Que res no et torbi.
Que res no sigui capaç de treure’t la teva pau.
Ni el cansament psíquic. Ni les teves errades morals.
Fes que brolli, i conserva sempre sobre el teu rostre,
un dolç somriure, reflex d’aquell
que el Senyor contínuament t’adreça.
I en el fons de la teva ànima col·loca, abans que res,
com a font d’energia i criteri de veritat,
tot allò que t’ompli de la pau de Déu.
Recorda: Tot allò que et reprimeixi i inquieti és fals.
T'ho ben asseguro en nom de les lleis de la vida
i de les promeses de Déu.
Per això, quan et sentis afligit, trist, adora i confia…

BON DIA

Senyor, em costa començar aquest nou dia,
sé que és una nova tasca, un nou compromís,
un continuar l’esforç de tants dies.
El curs s’acaba i estic cansat de tant bregar.
Però vull continuar amb entusiasme,
amb joia reestrenada, amb nova il·lusió.
Sé que Tu ets a prop meu,
en la meva família, en els meus amics,
en els meus alumnes, en la meva escola,
en les petites coses.
Gràcies per aquesta nova albada.
Gràcies per aquest nou recomençar.
Gràcies per la teva nova presència.
Vull continuar sembrant pau, solidaritat,
estimació entre els meus germans.
I sé, Senyor, que aquesta tasca
la comencen cada dia molts germans
de qualsevol punt de la terra,
i això m’encoratja i m’empeny a superar el meu cansament.
També et demano per tots ells,
i amb ells et dic: Bon dia, Senyor!

DECÀLEG DE LA DISPONIBILITAT

1. Somriu sempre, encara que no en tinguis ganes,
i estimula la teva pròpia alegria.

2. Si has de demanar, fes-ho amb el respecte i la delicadesa
amb què ho faries envers tu mateix.

3. Que les actituds de rebuig envers els altres
no siguin la teva manera de comportar-te.

4. Sigues amable i respectuós amb tothom,
i especialment amb qui està a prop teu.

5. Evita als altres totes les angoixes que puguis.

6. Si t'equivoques, sigues respectuós amb tu mateix;
aprendràs a respectar els altres.

7. En exigir alguna cosa als altres, sigues seré i respectuós.
L'altre és una persona digna.

8. Que les teves debilitats siguin la generositat i el perdó.

9. Mira i valora sobretot allò de positiu que hi ha en els altres.

10. Que la teva disponibilitat sigui per amor i no per odi.

EL MESTRE SERVIDOR

El mestre servidor no té aula,
ni escola o un lloc concret per ensenyar.
Viu itinerant, lliure, com qui fa vacances.

Les vacances són un temps per a dedicar-lo a descansar
i a fer allò que més ens agrada.
Allò que més agrada al Mestre servidor
és servir tot oferint un descans als seus deixebles
compartint amb ells el gran tresor de la felicitat,
l'amor de Déu.

El Mestre servidor no crida ni alça la veu,
no es fa sentir pels carrers.
Per escoltar-lo cal restar silenciós
i amb els ulls fits als seus llavis.

L'itinerari d'aquest Mestre és un camí de retorn
que només s'encerta quan es descobreix i es valora
l'origen del camí d'on venim, Déu.

El Mestre és itinerant com tu.
Ell retorna a casa els deixebles fets amics.
El gran servidor i Mestre, et convida a fer vacances com ell.
Recorda-ho: és Jesús, el Mestre servidor.

LA DARRERA PEDALADA

Senyor Jesús:
            Avui ja som a final de l’etapa. L’alegria i la il·lusió de la sortida, les forces a punt, s’han anat esvaint. El cansament de l’esforç continuat ens ha deixat esgotats. Durant els curs ens has portat per paisatges preciosos, hem tingut que pujar muntanyes amb gran esforç, i baixar-les amb molt de compte, recórrer planes interminables, hem tingut companys d’escapada sempre amb la il·lusió d’arribar a la meta amb les millors condicions possibles.
            Pel camí, hem agafat clots que ens han fet caure, hem punxat la roda i hem perdut temps arreglant-la. Amb ganes hem arribat a l’avituallament i ens hem refet una mica, el suficient per arribar a la meta.
            Hem tingut la responsabilitat de tirar del pilot de corredors, sense que cap es quedés despenjat, volem arribar tots junts, uns més cansats, altres més frescos, però calia arribar tots junts, sense presses, però sense adormir-nos.
            L’etapa ha estat dura, i ara que veiem la meta al fons, sembla que les cames ens diguin prou, però cal arribar. Volem deixar-nos anar, però cal una darrera pedalada que ens porti a la meta. Allà tindrem el premi a l’esforç: hem estat capaços de fer el recorregut i arribar a la fi.
            Et donem gràcies pels grans moments viscuts durant aquesta etapa, i et demanem que ens ajudis a descobrir on ens hem equivocat, els nostres moments de debilitat, de voler baixar de la bicicleta.
            Que l’agraïment per l’etapa recorreguda, ens ajudi a descansar i refer-nos, doncs demà en tenim una altra de llarga i plena de sorpreses. Dóna’ns un bon descans per poder estar frescos, que aquestes vacances ens ajudin a descansar i repassar la feina feta, alegrar-nos pels ciclistes que ens han acompanyat, i pensar en els que demà ens acompanyaran.
            Gràcies Senyor pel que hem viscut aquest curs, i pel que viurem el que ve.