2n cicle d’ESO: 2n premi de poesia.

TEMPS SENSE TEMPS

Autora: Judit Torrent  Ibáñez

 

De vegades em paro a pensar…

I com és que tot va tan de pressa?

I, amb tot, em refereixo a nosaltres; per què tenim la necessitat

de voler acabar-ho tot al més aviat possible?

Diuen que durant la joventut es parla poc del temps.

Potser perquè pensem que el nostre temps és infinit, que mai s’acaba,

potser perquè tenim aquella perspectiva somniadora

que fa que ens brillin els ulls,

algunes vegades de plors i males passades,

altres d’espurnes d’alegria.

Però més d’un cop hem sabut que tot té un inici i un final.

Cuidem del nostre temps, aquest no torna.

Cuidem a què el dediquem i amb qui el compartim.

I per què no? Tornem a posar el comptador a zero!

Per seguir tenint col·leccions dels nostres déjà-vu,

Perquè quelcom nou mantingui sempre l’essència del nostre jo,

perquè malgrat que el temps faci canvis,

sempre ha de quedar la nostra identitat.

Que ningú ens la prengui, és nostra, única i irrepetible.

No tinguem por al canvi,

al salt que suposa  tot el que és diferent.

Que encara que la vida doni moltes voltes, salts mortals i tombarelles,

tinguem en compte que amb qui estarem units dia rere dia,

és amb nosaltres mateixos.

Així que espavila,

la vida és fugaç, sí, no t’ho nego,

i és que d’això es tracta,

cal lluitar per donar sentit a cada minut del nostre temps.

Avui el món és teu i tu ets el món.