(Poema: Carles Alsedà.  Adaptació: Oscar Labella)

Al jardí de les rialles
surt el sol cada matí
on jocs, cançons, rondalles
són vius.

Primavera de la vida
flor de la joventut,
cimal des d’on s’albira
el futur.

Quan al pati es trenca el silenci
en què es lleva el dia sovint.

Bell jardí de la quitxalla,
fantasia i emoció,
que el nan màgic embolcalla  
amb dolçor.

Té la màgia dels infants,
que com artesans
modelen el seu món
candorós.

Un verger molt ric, que creix i creix,
a recer del seu castell.

I la vida, la vida, un esclat d’alegria,
on hi ha foscor, pintem-hi claror
i on hi hagi silenci, melodia. (x2)

Alegria!!!

Al jardí de les rialles
no hi ha tristor
i la companyonia
n’és el tresor.

Corredisses i cridòries,
il·lusions dels infant,
fan florir el jardí
de l’Episcopal.

Quan al pati es trenca el silenci
en què es lleva el dia sovint.

 I la vida, la vida, un esclat d’alegria,
on hi ha foscor, pintem-hi claror
i on hi hagi silenci, melodia. (x4)

Alegria!!!