Batxillerat: 2n premi poesia.

MALENCONIA

Autora: Núria Manonelles Bosch

Una nit fresca i serena,
escoltava un rossinyol,
que cantava un bonic poema,
al costat d’una riera,
balancejant-se en un petit bressol.

Semblava el rei de la nit,
i amb la dolça melodia,
indefens i desprotegit,
expressava el seu amor
en busca de companyia.

No tothom sap expressar,
de manera tan bonica,
notes plenes d’emoció,
que dóna gust d’escoltar
tan preciosa declaració.

Viu envoltat de natura,
on no tothom està a l’altura,
de tan preuada criatura.
No es vol sentir presoner,
vola i viatja, torna i descansa.

Des de la meva infantesa al camp,
ara recordo amb enyorança,
haver caigut en un parany,
sense aprofitar cada instant,
tot perdent l’esperança.

El teu cant és amor,
tot replet de temprança,
sempre és del mateix color.
Tant a l’estiu com a la tardor,
em recordes la meva criança.

Rossinyol de color bru,
mai perdis la paciència,
i no t’aferris a ningú,
encara que sigui el més oportú,
i guarda sempre la innocència.