1r cicle d’ESO: 1r premi de poesia.

NOSALTRES SOM BANDADA; VOSALTRES, RAMAT

Som milers d’ombres que no es veuen.

Som milers de cadàvers que un dia es van aixecar.

Som joguines trencades en un magatzem.

Som milers de crits apoderats.

Som el pecat dels pecadors,

Les víctimes de la vostra tirania.

Som el menjar per extorsionadors,

Som grafits de lluita col·locats en una paret.

Som el naixement d’un fita,

som la marca d’un punyal a l’esquena.

Som els déus d’aquest nou mite,

som la sang que empunya l’espasa.

Que de ser, som poc, però som molts,

i què si del món només som el terra?

Tità engrandit, saps ja per què lluito?

Des d’aquí sota, subjectem el cel.

Així que… trepitja una altra vegada!

Ja que sota dels teus peus no trobaràs la terra.

Si saps que aquesta sola és la que et subjecta,

què fas mossegant la mà que et dóna menjar?

Que no, que ja no som sol simples nens,

que no, que no som nens insensats.

Que sí, hem estat gossos apallissats

per no deixar-nos controlar per la vostra autoritat.

I digues-me, què penses? què tinc? em temptes?

O fa mal saber que ja no fa mal?

Si units, nosaltres som bandada

i vosaltres, un simple ramat.