1r cicle d’ESO: 2n premi prosa.

TRES MINUTS I TRES DIES

Autor: Marc Pena Salas

Hola, em dic… ben bé no tinc nom, però sí que sé el que sóc: sóc un cérvol de paper, creat per decorar l’habitació del Marc, el noi que em va muntar peça a peça.

La meva història comença al bosc, prop dels meus companys, els cérvols. Era l’hivern, hora de tallar uns quants arbres. El meu pare, l’arbre més forçut del bosc, em va donar la vida, abandonant la seva per nosaltres, els disset germans. Una camioneta ens va portar a una fàbrica on elaboraven manualitats i ens van convertir en plaques de cartró amb estampats de colors estrambòtics. Em col·locaren en una caixa i vaig estar dies i dies embolcallat amb un plàstic extra fort, fins que vaig arribar al port de Barcelona. Allí, amb un camió, em va portar a un magatzem gran, molt gran,  on els clients em tocaven, em miraven, però em tornaven a deixar al prestatge. Estranyat em preguntava: ningú no em vol? Per què em tornen a deixar al lloc?

Fins que una noia de llavis rojos, cabell curt i unes arracades molt boniques, m’agafà i no em va tornar a deixar. La dependenta em va passar per l’escàner i vaig marxar amb aquella noia. Quan va arribar a casa em va embolicar amb un paper molt bonic i vaig perdre la pista d’on carai era.

No sé quants dies vaig estar allà, però va valdre la pena: em van regalar al Marc pel seu aniversari. Quan el Marc em mirava amb aquella cara de sorpresa em vaig ficar molt content. Què hi ha millor que una persona que cregui que ets increïble? Per mi va ser el millor del món. Em va muntar peça per peça. Potser va tardar tres minuts en muntar-me, però van ser els tres minuts més màgics que recordava haver passat. Quan va acabar, em va deixar damunt de la taula, ben a prop seu.

Cada nit, totes les joguines de l’habitació del Marc cobraven vida i començaven a jugar. Els soldadets d’Star Wars feien punteria al pot de llapis amb les seves armes, la bicicleta BMX començava a fer trucs a l’aire amb les pistes minis dels monopatins. En canvi, jo mirava per la finestra, pensant en els cérvols de veritat que corrien lliures pel bosc, el meu lloc d’origen. Cada nit ho feia, fins que un matí de dijous, va venir la senyora de la neteja i va obrir la finestra. Era un dia ventós, de sobte una forta ràfega de vent se m‘emportà per la finestra.

El vent em va arrossegar durant molts dies, fins que vaig perdre el sentit. Quan em vaig despertar era en un lloc molt diferent del qual vivia, però conegut: el bosc. Vaig anar a la recerca del meu somni, estar amb els meus companys els cérvols, segur que estava molt a prop seu! Vaig trobar-los i van ser els tres dies més feliços de la meva vida, però per desgràcia, una forta pluja em va separar dels meus fidels amics, ja que era de paper. Em vaig desfer veient per última vegada els meus “germans”, amics, companys… havent complert el meu somni.