LogoE

Col·legi Episcopal de Lleida

COMPARTIM L'ACCIÓ EDUCATIVA DE LES FAMÍLIES

2n cicle d’ESO: 1r premi prosa.

MANUAL D’INSTRUCCIONS

Autora: Lucía Sesé Sancho

Hola petit, benvingut al món,

No fa ni un minut que ets a la Terra i imagino que et sembla tot molt estrany. Veus la dona que està estirada al llit i plora? És la teva mare i plora perquè se n’ha adonat que ets la cosa més bonica que li ha passat. Veus l’home que l’abraça i plora amb ella? És el teu pare i també està pletòric. La resta de persones de l’habitació són infermers i metges que t’han ajudat a arribar al món. Ets preciós!

No estic segura quan llegiràs això i imagino que no entendràs gaire de què va la cosa. Doncs bé, t’escric per donar-te una sèrie de pautes per a la vida que acabes de començar.

Primer de tot, gaudeix molt de la teva infantesa. Juga, riu i fes entremaliadures. Cau de tant en tant i fes-te alguna rascada. No passa res, els nens petits tendim a caure. Ploraràs una estona i la mare t’acaronarà  mentre et cantarà una cançó que espantarà tots els teus mals.

Tingues por a alguna cosa. Sí, tingues por als monstres. No existeixen, però aquestes pors són reptes que quan els superis t’aportaran molt de cara al futur, així que sigues poruc amb alguna cosa.

Obre molt els ulls per observar-ho tot i fes moltes preguntes. Sovint els adults et diran que ets un pesat. Tu no els facis cas i segueix preguntant. Que mai et faci vergonya preguntar, descobriràs molt.

Cuida molt dels pares i dels germans (si mai en tens), la família és la cosa més bonica i vertadera de tot el món sencer, ells mai et deixaran de costat.

Estima per sobre de les teves possibilitats i no t’ho quedis mai a dins. Enamora’t moltes vegades. Diuen que fa mal,  però fes-me cas, et compensaran les papallones. Segurament t’enamoraràs de moltes persones que no es fixin en tu i tots et diran que te n’oblidis, que hi ha més peixos al mar; però tu ni cas. Lluita pel teu amor. Jo ho faig i no em va tan malament.

Segueix els teus somnis i lluita per ells. Sona molt típic, però fes-ho. Mai deixis que res ni ningú et digui que no ho pots fer, perquè tu pots amb tot i més.

Viu cada dia com si fos l’últim i dóna-ho tot en cada cosa que facis per petita o insignificant que sembli. A poc a poc te n’adonaràs que la vida passa molt ràpid, així que mai deixis cap cosa per demà perquè el futur és incert. No permetis que cap oportunitat marxi del teu costat. Quan la tinguis, agafa-la amb força i aprofita-la.

Mira el cel de nit i de dia. Tenim un univers ple d’enigmes a sobre nostre i mai ens parem a mirar-lo. En aquesta societat sembla que tots vivim molt de pressa i mai ens aturem a pensar ni a fer el que realment volem. Tu fes-ho, encara que et pensis que no tens temps. Arriba tard a la feina un dia, tira’t de bomba a la piscina després d’haver dinat, abraça un desconegut… no sé, arrisca’t.

Somriu, diuen que la cara és l’espill de l’ànima. No sé si és veritat, però no hi ha res més bonic que somriure a un desconegut i veure com de sobte sents que li has alegrat el dia. Hi haurà molts infeliços que no entenguin el teu somriure, però no importa, tu fes-ho .

Plora, crida i desfogat de tant en tant, és una manera de tornar a començar, mai et quedis res a dins perquè a la llarga et farà mal.

Fes alguna bogeria i penedeix-te’n, diuen que, sinó, te’n penediràs més de tot el que no vas fer. No et quedis amb les ganes de res.

Sigues feliç encara que et sembli que no tens motius per ser-ho. Si busques dins teu sempre trobaràs un raig de llum.

Sigues tu mateix sempre, al cent per cent. A qui no li agradi que no miri. Tu ets com ets, que ningú et canviï.

I cau, cau molts cops per tornar a aixecar-te. Dels errors se n’aprèn. Sigues molt positiu i mira sempre el costat bo de les coses.

Totes aquestes instruccions estan fetes perquè  te les saltis.

No em facis cas i viu, ningú neix amb un manual d’instruccions. Tot i que sempre van bé les advertències, a la llarga coneixeràs persones que trencaran tots els teus esquemes i desfaran els teus plans. Sé que t’he dit que no has de deixar que ningú et canviï, però a vegades és inevitable. Trobes algú que et fa veure la vida de colors i te n’oblides de la resta. Ves a per aquesta persona amb totes les teves forces, potser surt malament o potser no, qui sap.

Doncs això, que visquis i deixis viure. Anem petit, la vida t’espera.