Aprenentatge experimental, avantsala de l’aprenentatge significatiu.
Com gairebé en tot, hi ha dos tipus de bellesa: la que es veu i la que no es veu. I sovint passa que la segona acaba essent força més interessant i valuosa que la primera. Però s’ha de descobrir i s’ha de buscar, perquè el misteri i l’ocult sempre tenen el seu punt d’atractiu.
En aquest sentit, fa uns dies, al laboratori, vam rebre la visita d’uns organismes molt especials: unes precioses flors de lliri blanc (“lilium candidum“), que molt amablement es van oferir a mostrar-nos la seva bellesa interior a través d’un viatge pel seu microunivers.
Així, amb l’ajuda de tot el material pertinent (tisores, pinces, bisturí i, per descomptat, unes lupes binoculars com a vehicle de transport), vam poder fer aquest viatge per descobrir i observar amb detall totes les parts de la flor i, d’aquesta manera, poder entendre millor el cicle reproductor de les plantes fanerògames.
Partint de l’assaig-error com a estímul de la capacitat d’imaginació, augmentem la curiositat per construir els nostres propis aprenentatges. La mateixa cerca d’informació per resoldre els dubtes o curiositats dona autonomia i fa augmentar l’interès per conèixer i aprendre. Al mateix temps, creem uns bons hàbits d’ús i treball dels materials i estris emprats al laboratori.
L’experiència no ens va decebre; ben al contrari, ens va fascinar.
I per acabar, tornem a la reflexió inicial per reafirmar que, com gairebé en tot, allò que no es veu d’entrada ens acaba dient, emocionant i captivant molt més que allò que es veu a primera vista.
