Tot trescant Segre amunt camí de Grenyana, descobrim natura i horta lleidatana.
Tot just acaba de treure el nas la tardor per l’horitzó. El terra, encara rescalfat i ressec pel justicier sol d’estiu, comença a refer-se i alleugerir-se una miqueta amb les primeres pluges, fresques i humitats de l’albada, mentre es prepara per rebre, d’alguna ventada, les primeres fulles que ben aviat li faran de catifa.
Cicle superior, un cop més, desafiant les incerteses del temps, ens deixem seduir per l’encís de la natura i enfilem camí de Grenyana per passar-hi un dia de convivència i d’aventura. A mig camí, desvetllarem els somnis tardans tot alterant de bona fe la tranquil·litat dels inquilins de La Mitjana. Descobrirem noves sensacions, compartirem paraules, jocs i somriures mentre hi deixem petjada.
Més enllà, en plena horta lleidatana, ens rep i saludem l’ermita de la Mare de Déu de Grenyana, amb senzilla façana, com la Verge que hi té morada, patrona d’Alcoletge. Tot un exemple d’arquitectura popular medieval documentada ja el 1306, tot i que posteriorment fou reedificada.
Des d’aquest acollidor raconet tan emblemàtic per a la pagesia i habitants de la partida, i envoltats de flaires d’horta i de jove tardor, farem la celebració i ofrena floral, en plena natura, a la nostra Blanca patrona com a mostra de gratitud i devoció.
Amb Ella i la seva empara, i amb els braços oberts, tot el Col·legi anem fent camí.
