Viatge al passat i aprenentatge in situ.
Viatjar físicament en el temps és encara una quimera, però només creuar el Portal del Roser, una de les entrades a l’antiga ciutat de Tarraco, l’entorn patrimonial i les doctes explicacions dels guies ens transporten a una època tan llunyana com apassionant:…La Tarraco romana:
Llegim a les pedres de les Muralles històries d’escomeses i resistències, escoltem en una llengua estranya converses i discursos a la Plaça del Fòrum, sentim el bullici i el clam de la lluita, l’espetec del metall i el rugit de les feres a l’arena de l’Amfiteatre, on hi recreem lluites de gladiadors, ens arriba el retruny del galop i el brogit dels carruatges romans en les curses al Circ i, més enllà, als afores, la remor de l’aigua fluint per damunt de les arcades de l’Aqüeducte.
La feina inestimable dels arqueòlegs i historiadors, que fan un estudi acurat de les diferents fonts històriques, sumada a una bona dosi d’imaginació, fan possible aquest viatge al passat, que ens permet un aprenentatge més real i significatiu, ens facilita la comprensió del temps històric, ens motiva més perquè podem veure i tocar evidències del passat, i ens desenvolupa l’observació i el pensament crític.
Així, treballar la història in situ és aprendre història al lloc on la història va passar. I conèixer el passat és mirar d’entendre el present per poder vetllar pel futur.
