Activitat lúdic-terapèutica amb múltiples beneficis.
Anem a dibuixar i a pintar?
Així, de bones a primeres, encara que gairebé sempre vingui de gust, la proposta pot sonar simple i molt infantil per un alumne de sisè. La cosa s’engresca quan a la proposta s’hi afegeix que el que pintarem seran unes composicions dissenyades per ells mateixos, a manera de mandales, on hi apareixen “camuflats” estratègicament i artística els seus noms.
La curiositat i la inquietud són elements intrínsecs a l’evolució del pensament humà i, per tant, a la pròpia psicologia evolutiva de l’infant. D’aquesta manera, no són pocs els que es pregunten per l’origen d’aquestes peculiars composicions. La resposta està en la recerca perenne d’un altre origen, el de l’Univers, i la trobem ja en les antigues civilitzacions i pobles primitius, i en la iniciativa de voler representar de forma abstracta, simbòlica i plàstica el propi origen, evolució i geometria de l’univers, a través d’aquestes creacions, anomenades mandales, en què cada forma i color poden arribar a tenir un significat diferent.
Concretament, un mandala és un símbol propi del budisme i hinduisme. Literalment significa cercle o roda en sànscrit, un dels idiomes oficials de la Índia. És bàsicament un dibuix o pintura, amb trets geomètrics, que es desenvolupa a partir d’un punt central fins a formar una figura circular o concèntrica, a través de diferents eixos que es dirigeixen cap als quatre punts cardinals i que duen a la projecció d’una imatge múltiple i simètrica.
Pintar mandales es considera un mètode de meditació activa, on es realitza un treball lúdic-terapèutic que permet deixar fluir el nen interior i millorar la creativitat, imaginació i concentració. Allibera de procupacions, desperta els sentits i proporciona relaxació i calma. I, especialment en els nens/es, millora l’autoestima i col·labora al foment de la intel·ligència, la capacitat de raonament i el control i domini corporals.
La personalització dels nostres mandales amb els nostres noms ha estat un al·licient més i, per tant, un plus afegit.
I tu, què hi veus? Anem a fer volar la imaginació?
