Un cant a la PAU.
Us imagineu que, quan plou i fa sol, fóssim capaços d’abraçar l’arc de sant Martí i, per art de màgia, els seus colors ens quedessin impregnats i ens donessin el poder de construir entre tots un món millor? La imaginació no té límits i és l’única dimensió que ens permet viatjar més enllà de la realitat.
El dia 30 de gener se celebra el Dia Escolar de la No Violència i de la Pau, en memòria a Mahatma Ghandi assassinat un 30 de gener. Els alumnes de sisè ho vàrem escenificar al pati del Col·legi donant protagonisme als 7 colors de l’arc de sant Martí, la suma dels quals dona com a resultat el color blanc, representat per un colom amb branques d’olivera al bec, símbol de la pau. Cada color té una simbologia especial en forma de valors, uns valors que, units, es posen al servei de la pau: el vermell és l’energia i la força de la solidaritat; els blaus representen la temprança i la serenor en les adversitats; el groc, l’optimisme; el taronja i el violat, la diversitat i la tolerància; el verd, l’esperança. La unió de tots dona com a resultat el blanc, la PAU. Però els colors no eren els únics protagonistes de la representació. Els acompanyaven, en l’àmbit anímic i emocional, les set notes de l’escala musical, plenes de melodia, d’alegria i de vigor per ajudar-los en els moments difícils i de desànim. 7 notes i 7 colors. Un nombre 7 místic, que simbolitza la compleció, la totalitat i la perfecció. A tot això cal afegir-hi, com no, el nostre himne de la pau (“Braços oberts, brots d’esperança”), que aquell dia va ressonar més fort que mai dintre dels nostres cors. De moment, abraçar l’arc de sant Martí no està al nostre abast, però sí que ho està donar-nos la mà i abraçar-nos entre nosaltres per intentar pintar entre tots un món de colors on tothom hi tingui cabuda i oportunitats, un món sense odis ni intoleràncies, un món sense els abusos i les ambicions desmesurades del poder, un món més humà i més solidari. En definitiva, un món en el que la melodia dels colors ressoni i flueixi amb harmonia per tot arreu.
No deixem mai d’intentar-ho, la lluita val la pena!
