Música i poesia van constituir el marc de les paraules de l’Etna Miró, exalumna escriptora

Avui, com cada 23 d’abril, es celebra la Diada de Sant Jordi, una data assenyalada amb vermell al calendari, aquell dia en el que tot són parades, llibres, roses i cultura. Un dels dies més bonics de l’any en què l’art i les lletres són les protagonistes. Al Col·legi Episcopal, des de fa ja trenta-quatre anys, celebrem per aquestes dates tan assenyalades l’entrega de premis de Mossèn Agustí Bernaus, en les que primer i segon cicle d’ESO i els alumnes de batxillerat que així ho desitgen poden escriure una narració en vers o en prosa.

L’acte ha començat amb la interpretació de dos peces per un grup d’alumnes de primer de batxillerat, la Teresa Fraile a la flauta, l’Àlex Alcaraz i el David Perelló al piano, el Guillem Alqueza al violí i jo mateixa, l’Elena Aventín, al violoncel. Posteriorment la professora Anabel Gómez ha presentat els integrants  que es trobaven a la taula central de l’escenari, la directora titular, Sra. Antonieta Mateus, la directora acadèmica, Sra. Eva Miquel,  la  Sra. Olaya Filgueira, en representació de l’AMPA, a més de l’escriptora i exalumna de l’escola Etna Miró.

L’Etna ens ha llegit unes paraules que ens han agradat molt escoltar: ens ha encoratjat a escriure i a desenvolupar allò que se’ns dona bé. Desprès els professors del departament de llengua del Col·legi, en Jordi Capdevila, el Txema Mirada i l’Ignacio Terrado entre d’altres, han donat els premis als guanyadors de cada categoria. Per tancar l’acte els musics hem tornat a interpretar dos peces, una de les quals era el Cànon de Pachebel.

Les narracions guardonades eren ben diverses, des de joves escriptors que ens parlaven sobre la importància de l’amor propi, altres que feien referència al tòpic literari carpe diem i altres que parlaven d’amors d’adolescència.

Participar i poder assistir a aquesta entrega de premis m’ha agradat molt, fem i som cultura i no hi ha res millor que impregnar-nos d’aquesta. Com va dir la gran escriptora Virginia Woolf, “Books are the mirrors of the soul”.

Hem agafat aquest vint-i-tres d’abril amb més ganes que mai. No ens volem ni recordar-nos de quan tot just fa un any, ens va tocar viure’l a la nostra llar sense poder compartir l’essència pròpia de la Diada, aquella amb la que només pronunciar el seu nom se’ns dibuixa un somriure a la cara.

Elena Aventín

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *