Traduïm el poema Preneu les roses d’Olga Xirinacs al panjabi i al búlgar
Les alumnes Gurleen Gargi i Simona Meshinkova de 3r d’ESO, aquesta darrera amb l’ajuda de la professora Sara Georgieva, han traduït el poema representatiu del Dia Mundial de la Poesia, Preneu les roses d’Olga Xirinacs, a les seves respectives llengües maternes, el panjabi i el búlgar.
Tot va començar perquè de l’Institut de les Lletres Catalanes, després d’escollir la poetessa que enguany crearia el poema representatiu, ens van demanar la nostra col·laboració i la professora de llengua catalana va creure que podíem aportar el nostre granet de sorra fent aquestes traduccions del poema.
Podeu trobar aquesta feina realitzada a la pestanya del DMP de l’ILC.
La veritat és que ha estat una experiència del tot positiva en la qual es valora molt el treball fet amb la família: pares, padrins, germans per tal de de fer una bona feina.
VERSIÓ EN CATALÀ
PRENEU LES ROSES
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.
Olga Xirinacs
VERSIÓ EN PANJABI
ਗੁਲਾਬ ਲਵੋ
ਦੇਖੋ, ਇਸ ਨੂੰ ਹੁਣੇ ਹੀ ਇੱਕ ਪਲ ਦਾ ਹੈ. ਵੇਖੋ
ਇਸ ਨੂੰ ਬਸੰਤ ਹਰੇ ਲਹੂ ਦੇ ਵਿੱਚ ਪਰਵੇਸ਼ ਕਰਦਾ ਹੈ ਦੇ ਰੂਪ ਵਿੱਚ.
ਮੈਨੂੰ ਮੇਰੇ ਨੋਟਬੁੱਕ ਇੱਕ ਦੇਰ ਲਈ ਲਿਖਣ ਲਈ ਤਿਆਰ
ਇਸ ਵਰਤਾਰੇ ਚਾਪ ਆ.
ਸ਼ਾਇਦ ਇੱਕ ਮਾਮੂਲੀ ਹਵਾ, ਸ਼ਾਇਦ ਇੱਕ मिस्ट्रल
ਕਦਮ ਵ੍ਹਾਈਟ ਦਿਆਰ ਨੂੰ ਛੱਡਦੀ ਹੈ,
ਸ਼ਹਿਤੂਤ ਦੇ ਦਰਖ਼ਤ ਅਤੇ भूरा ਦੇ,
ਵਰਗ ਵਿਚ ह्यचीन्थ ਦੇ ਆਤਮਸਾਤ ਲ,
ਹਾਲ ਹੀ ਕਬਰਸਤਾਨ , ਦੇ ਬਾਰੇ ਭੁੱਲ ‘ਤੇ,
ਅਤੇ ਜੀਵਤ ਹੈ ਅਤੇ ਇਸ ਮਾਰਚ ਵਿਚ ਮਰੇ ਨੂੰ ਯਾਦ ਕਰਨ ਲਈ
ਇੱਕ ਦਿਨ ਉਹ ਕਵੀ ਨੂੰ ਕਾਲ ਹੈ. ਕਵਿਤਾ.
ਤਾਲਸਤਾਏ ਉਠਾਏ ਨੇ ਲਿਖਿਆ, ਜ਼ਬਰਦਸਤ ਇੰਦਰਾਜ਼
ਜ਼ਿੰਦਗੀ ਅਤੇ ਮਨੁੱਖ ਦੀ ਇੱਛਾ ਦੇ ਫੋਰਸ ,
ਸਭ ਨੂੰ ਇੱਕ ਸਫ਼ੇ ‘ਤੇ , ਪਹਿਲੇ.
ਜੀ ਓ , ਪੜ੍ਹੋ. ਇਸ ਕਰਕੇ ਜੇ ਕਿਸੇ ਚੀਜ਼ ਦੀ ਲੋੜ ਹੈ ਅਤੇ ਕਿਹਾ ਕਵੀ
ਹੈ, ਜੋ ਕਿ ਜੀਵਨ ਨੂੰ ਸ਼ਾਨਦਾਰ ਜਗ੍ਹਾ ਹੈ ਅਤੇ ਲੋਕ ਬਣ ਗਿਆ ਹੈਕੁਦਰਤ ਦੇ ਵਿਰੁੱਧ ਲੜ , ਬਾਹਰ ਵੇਖੋ ਨੂੰ ਵੀ,
ਬਸੰਤ, Odilon Redon ਪੁਸ਼ਕਿਨ ਮਿਊਜ਼ੀਅਮ:
ਔਰਤ ਨੂੰ ਵਧ ਗਿਆ ਹੈ ਅਤੇ ਵੱਡੀ ਬਿਰਛ ਹੇਠ ਨੰਗੀ,
ਅਤੇ ਇਸ ਮਾਰਚ 21 ਵਿਚ ਕੁਝ ਵੀ ਕਹਿਣ ਲਈ ਗੱਲ ਕਿਹਣੀ.
ਮੈਨੂੰ ਬਹੁਤ ਸਾਰੇ ਸਾਲ ਲਈ ਇਸ ਬਸੰਤ ਵਿੱਚ ਲਿਖਿਆ ਹੈ,
ਜਦਕਿ ਰੌਸ਼ਨ ਦਾ ਵਾਧਾ ਹੋਇਆ ਹੈ ਅਤੇ ਪੇਸ਼ਕਸ਼ ਕੀਤੀ
ਤਾਜ ਜਿੱਤ. ਗੁਲਾਬ ਲਵੋ
ਅੱਗੇ ਉਸ ਨੇ ਗਿਰਾਵਟ ਨੂੰ ਛੱਡਦੀ ਹੈ. ਸ਼ੀਟ ਅਤੇ ਸ਼ੀਟ ਦੀ ਕਿਤਾਬਕਵੀ ਦੀ ਨਾਜ਼ੁਕ ਉਮੀਦ ਹੈ ਛੱਡ .
VERSIÓ EN BÚLGAR
ВЗЕМЕТЕ РОЗИТЕ
Вижте само за момент. Съзерцавайте как идва
пролетта като зелена кръв. Приготвям моята
тетрадка, за да попиша малко за този
феномен, който пристига мълчаливо. Може
би лек ветрец, може би мистрал ще разклати
листата на люляците, на черниците и на
леските, ще отнесе парфюма на зюмбюлите
по площадите, през скорошните гробове, през
забравените, и ще си спомнят живи и мъртви,
че в този месец март има ден на поета. Ден
на поезията. Толстой написа Възкресение ,
енергичното влизане на силата на живота и
амбицията на човека, всичко само в една
страница, първата. О, да, прочетете я. Защото,
ако нещо е вярно, казва поетът, то се връща в
живота и си намира място, и всички хора се
борят срещу природата. Съзерцавайте също
пролетта, на Одилион Редон в музея на
Пушкин: Розовата гола жена под огромното
дърво, и не е нужно нищо повече да се казва в
този двадесет и първи ден на март. Написах я
преди много години, тази пролет, докато
лаврите растяха и предлагаха победоносни
корони. Вземете розите преди да са увехнали.
Листи и страници от книги се изоставят на
крехката надежда на поета.
